Avui m’han explicat que hi ha unes pastilles que es poden demanar sense recepta mèdica i que serveixen als conferenciants per superar els problemes derivats del pànic escènic que es veu que els assetja just abans de començar a parlar.
Hi ha pastilles per dormir, i pastilles que si te les prens pots estar dies sense poder aclucar els ulls. Hi ha pastilles per la pressió i pastilles per combatre la diabetis. Pastilles per anar de ventre i pastilles per tot el contrari. Pastilles per passar el mal de cap, pastilles per combatre el dolor menstrual, pastilles per afrontar atacs d’ansietat, pastilles per augmentar la concentració, per combatre l’insomni i per no marejar-se. Pastilles per avortar, pastilles per aprimar-se, pastilles per la tos, pels gasos, pel mal d’esquena, pels ronyons, pel ventre. Però també pastilles per al·lucinar i per sentir-se connectat amb el món, per estimar tothom desmesurada i ferotgement, per passar-ho bé tota l’estona, pastilles per entrar en èxtasi. I també pastilles per encendre el foc i pastilles per rentar la roba. I fins i tot pastilles per combatre el paludisme, la malària, pastilles contra la febre groga.

I com que totes tenen efectes secundaris, també hi ha les pastilles per combatre els efectes secundaris de les pastilles de la tensió, pastilles contra els inconvenients de les pastilles avortives….. i així anar fent. A aquest pas, d’aqui poc hi haurà pastilles per a tot: pastilles per aixecar-se, per obrir els ulls, per parlar, per caminar, per estimar, per parlar, per agafar el metro i fins i tot per escriure davant l’ordinador.

Per quan unes pastilles contra la injustícia, contra l’avarícia, contra l’especulació i contra l’ànsia de poder? I per quan unes pastilletes per lluitar contra la disglòssia, la resignació, la submissió i l’autoodi? Posades així, d’amagat, en el menjar o el beure de segons quines persones podrien fer molta feina!