Aquest dijous molts pobles celebren sant Cristòfor, un sant que amb els anys esdevé el protector dels que inicien un viatge sigui amb el vehicle que sigui. El ritus associat a la festa és la benedicció dels vehicles que hi porta la gent, amb una aigua sagrada que el sacerdot asparceix per sobre els cotxes, motos i bicis que s’hi porten. Curiosament, a l’altra punta del món, i en un indret culturalment molt distant del nostre, el Nepal, també efectuen un ritus semblant sobre els automòbils amb idèntics propòsits.

L’any 2000-2001, en el marc d’una expedició etnogràfica al Nepal, vam viure sis mesos al Nepal. I allà vam poder ser testimonis d’un ritus de protecció ben particular. Els newars (els autòctons de la Vall de Katmandu) creuen que en tot vehicle, ja sigui motoritzat o bé amb rodes de fusta, hi ha una força locomotiva que assimilen a una divinitat: Bhairav. Aquesta divinitat és, segons ells, a l’interior dels vehicles i de tot allò que es mou, com els avions. Durant tot l’any, en les festes en què intervenen vehicles rodats de fusta (grans carros) sacrifiquen animals (pollastres, ànecs i búfals) perquè consideren que només amb el sacrifici d’un animal es pot saciar la set de mal que té el déu que habita en els vehicles i per tant, és l’únic ritus (juntament amb les ofrenes) que pot assegurar que el vehicle no sofrirà cap accident en el transcurs de la festa.

Ara bé, és en el marc del Dasain, la festa més important i popular de l’any tant per buddhistes com per hinduistes (una espècie de Festes de Nadal nepaleses que dura deu dies) quan el ritus esdevé festa popular i el fa tothom davant de casa seva. Jo en vaig ser testimoni directe. La cosa em va semblar tant al·lucinant que vaig gravar-ho en vídeo. El ritus es fa enmig del carrer, davant la porta de cada casa, i davant la presència de tota la família: es realitzen ofrenes a tots els vehicles que disposa la família (cotxes, camions, motos…) que són engalanats amb flors. El ritus culmina amb el sacrifici d’un cabrit amb la sang del qual es ruixa el vehicle. Amb el capó obert i la roda de recanvi davant el cotx, es decapita l’animal i s’esparceix la seva sang per sobre el vehicle. Els que la maten, que no són sacerdots, ruixen amb sang el vehicle. També es guarneixen el motor i els comandaments amb ofrenes, llavors i flors de tot tipus. Els que són per allà, entre ells abundants nens que miren de jugar amb aquest rar estranger, s’ho miren amb una normalitat impressionant: allò forma part de la seva vida quotidiana.

Els newars creuen que el sacrifici sacia la sed d’accidents i sang del déu que habita el vehicle i s’obté, així, la protecció desitjada. Aquest dia és un dels pocs dies de l’any en què mengen carn.

Les similituds amb el ritus de la benedicció dels vehicles de sant Cristòfor que fem a Catalunya són evidents i alimenten la imaginació amb tot tipus d’hipòtesis. Per exemple, fan pensar que, si al Nepal aquest ritus és practicat per persones de religió hinduista, el nostre podria ser l’evolució d’una pràctica xamànica semblant, sobretot si sabem que, com diu algun etnògraf, a Catalunya el dia de sant Cristòfor la gent portava galls als temples…