L’altre dia vaig adquirir un maial dels que tenen en venda al trull Alenyà de Torroella de Montgrí. No havia sentit mai a parlar dels mallals i ara, després d’unes consultes als llibres de casa i a la Xarxa, he après que havia estat un atuell molt popular, que servia per a transportar líquids, normalment oli i vi, i que, a més a més, es basava en un antiquíssim -i autòcton- sistema de mesura.
El mallal, també anomenat maial o meial, és un recipient que servia per a emmagatzemar un líquid, sovint oli, però també vi o aigua. Els mallals van ser, primer, de terrissa, perquè podien mantenir els líquids més frescos. Posteriorment es van començar a fer de llautó o d’alumini-acer inoxidable, perquè a la bona conservació del líquid s’hi sumava un menor pes, un propietat que afavoria la realització d’una de les funcions del maials: la de transportar el líquid que contenia. Ara bé, el que determinava que un maial fos un maial i no un altre recipient, com un gerro o un barral, era la quantitat de líquid que contenia i, especialment, que per a fer-ho utilitzava un peculiar sistema de mesura del seu contingut, avui en desús.
La capacitat del mallal i, per tant, la mida de l’atuell de terrissa o llautó, estava basat en un vernacle sistema de mesura que va estar vigent al nostre país fins al segle XVII, just abans de l’acceptació i ús generalitzat de l’actual sistema mètric decimal -els litres, quilos, els metres, etc- que no es va “inventar” fins a finals del segle XIX i que no es va popularitzar arreu fins força més tard. A Catalunya aquest sistema de mesura propi de l’oli estava basat en el porró, una mesura que era l’equivalent a 0,968 litres. Al País Valencià es funcionava amb una unitat de mesura anomenada “càntirs”, a les Illes amb borratxel·les i al Rosselló amb “botelles”. Totes aquestes mesures, que també eren utilitzades per a mesurar altres líquids, com el vi i l’aigua, van acabar determinant el nom dels objectes que avui coneixem amb aquests noms.
Sembla que la mida d’un maial variava una mica en funció de l’indret geogràfic concret i de si era utilitzat per a mesurar el vi o per a l’oli. He trobat que a l’Empordà, la Garrotxa i les Guilleries, per exemple, els mallals, que eren de llautó i servien per a emmagatzemar oli, tenien normalment capacitat per a uns 12 litres i mig. En canvi, en terrissa negre i per a emmagatzemar vi, la capacitat del maial era de 16 porrons, és a dir, uns 15,48 litres. També hi havia el mig mallal (8 porrons-7, 74 litres) i el mitxot, l’equivalent a 1/4 part d’un mallal (3,87 litres).
Al molí Alenyà, el mallal era un atuell propietat del mateix trull i mesurava 14 porrons, uns 13 litres. Es feia servir per transportar l’oli i funcionava una mica com les lleteres. Quan algú anava al molí a comprar oli, li deixaven aquest maial que permetia al comprador transportar el preuat líquid fins a casa seva, on el descarregava en un altre atuell emmagatzemador. Quan havia descarregat el líquid, el comprador retornava el maial al molí.
Amb l’arribada de l’era del petroli i els supermercats, i amb la definitiva implantació del sistema mètric decimal, els antics mallals d’oli no només van ser substituïts per envasos de plàstic o de vidre (les garrafes) sino que també va desaparèixer tota una forma de comprar oli, a l’engròs, anant personalment al molí a cercar-lo i utilitzant una peculiar forma de mesurar el contingut.
1 comentari
Mireia Catot diu:
31 des 2012
Podeu enviar-me una garrafa de 5 litres a Cardedeu? No em va gaire bé de venir-ne a buscar fins a Torroella i ja se m’ha acabat la què tenia. Moltes gràcies. Jo treballo amb Nacex (empresa de missatgeria) podria dir que vinguessin a buscar el paquet. Gràcies i bon any!!