Aquest passat mes d’octubre he tingut la oportunitat de seguir, pas a pas, la festa que es desenvolupa al voltant del procés de construcció d’una carbonera i ara, uns dies després, amb més perspectiva, m’atreveixo a fer-ne una primera valoració i oferir una proposta per a enriquir-la, sense més ànim que deixar per escrit algunes idees que m’han voltat pel cap aquests dies.


La festa de la carbonera és, i serà, una celebració important en molts pobles que tenen masses boscoses al seu voltant. Actualment són pocs els pobles que la fan, però em consta que hi ha interès en molts altres municipis per a copiar-ne el model. I és que la festa funciona perfectament com a vehicle de transmissió de tot el coneixement associat al voltat del procés d’obtenció de carbó segons mètodes tradicionals.


L’acte central de la festa és la construcció d’un carbonera, dirigit per un carboner encara viu -en queden molt pocs- i un conjunt de gent heterogeni, format pels familiars, amics i pagesos de la zona, així com al resta de persones que s’interessen per tots els ets i uts d’aquesta feina. Tot i que la participació directe està limitada a un petit cercle restringit de gent, la celebració és oberta a tothom i l’accés és gratuït.


La festa, en tant que segueix el procés de construcció d’una carbonera, pot durar setmanes i s’estructura en diverses fases, les corresponents al procés de construcció de la gran pira de llenya d’alzina: empilar, embalumar, l’encesa i la retirada del carbó obtingut. Una vegada construïda i encesa la carbonera i durant el temps que dura la combustió de la llenya, es realitzen tot tipus d’activitats relacionades amb el món dels carboners: explicació de rondalles de carboners, visites guiades, exposicions, projeccions de documentals, etc així com tot tipus de xefles al voltant de l’ofici.


La celebració es podria enriquir molt, per exemple, buscant la inspiració en els personatges fantàstics que de ben segur poblen l’univers carboner. La feina de carboner, per estar en permanent contacte amb la Natura, ha generat històries i llegendes protagonitzades per éssers misteriosos, esperits del bosc on treballaven els carboners.


Un d’aquestes personatges és La Molsosa, una bèstia estranya, un esperit o geni del bosc documentada per alguns folkloristes. Expliquen que els carboners la temien mentre eren dins les seves cabanes fetes al costat de les carboneres perquè ella, com a guardiana del bosc, no els perdonava que haguéssin tallat arbres.


L’aparició de La Molsosa es podria ritualitzar per tal d’enriquir la festa de la carbonera. Un dia al poble apareixen uns éssers misteriosos, amb el cos pintat de vermell suro i amb sanefes de les plantes del voltant, completament coberts amb branques verdes d’alzina o bé coberts de molsa i amb la cara tapada amb una màscara d’escorça de suro. Aquests éssers són l’encarnació del bosc, esperits de la vegetació, missatgers dels esperits i podrien anar acompanyats per algun tipus de bèstia festiva. L’aparició de la Molsosa es podria fer acompanyar pel so d’un corn marí doncs de l’ús d’aquest irudimentari intrument n’hi ha referències locals. Al seu famós Costumari, Joan Amades  explica que el carboners de la Cerdanya feien sonar un corn marí en un ball rodó per allunyar la Molsosa, animal-vegetal fantàstic, i assegurar així la bona combustió de la carbonera.

Podrien primer anar a buscar els nens i nenes del poble, empaitant-los i jugant amb ells, i després portar-los fins a la carbonera, on els explicarien les històries dels carboners o bé llegendes sobre la importància de respectar i estimar l’espai natural del que venen. D’aquesta manera l’aparició de La Molsosa – paral·lela a l’aparició de la molsa al bosc en aquest moment de l’any- seria una bona manera de convertir la festa, també, en un anunci de l’inici de l’hivern que ja s’acosta.

De personatges semblants inspirats en elements vegetals n’hi ha alguns arreu del món, i tots surten en el marc de festes populars, com els “Hombres de Musgo” de Béjar, que surten durant la festa de Corpus, totes les que surten durant la Vijanera, el Carnaval de Silió (Cantabria) o els “Moss men” de Shizong, a la Xina, per citar-ne només tres d’interessants.