Una de les tasques en què està immersa la pagesia catalana en aquestes dates és la collita de les olives que, una vegada premsades, donaran l’oli que tant caracteritza la nostra Dieta Mediterrània, un altre dels elements de la cultura popular catalana que, juntament amb els castells i el cant de la Sibil·la, avui han estat declarats per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial i Intangible de la Humanitat.

Des de després de Tots Sants i, segons com hagi anat el temps, fins ben entrat al desembre, la gent que té un tros de terra amb oliveres va a “fer l’oliva”, és a dir, inicia la recol·lecció dels fruits de les oliveres. El primer pas d’aquesta tasca és “pentinar” les oliveres, una tasca que s’acostuma a fer en colla i que enguany intentaré fotografiar aquí a l’Empordà. La gent es desplaça en cotxes fins al lloc on hi ha aquests arbres sagrats i els pentinen, talment com si pentinessin una dona. A mà o amb modernes pintes elèctriques o a motor, els homes passen el rasclet per entre les branques de l’arbre de la immortalitat per fer-li caure les olives. Després les recullen i les porten al trull o molí.


El procés que comença després és força complex i té diverses variants, en funció de la classe d’olives i de l’ús que se’ls hi vol donar: si són guardades per a fer oli o si es volen per a fer altres productes alimentaris o cosmètics.  En acabar el procés, o mentre dura, molts pobles fan una celebració festiva per celebrar bàsicament que s’ha acabat la feina, però que modernament serveix per explicar als visitants la tasca que es fa al camp i per presentar i vendre un tast de l’oli nou, acabat de sortir del molí.


En molts molins, les olives són aixafades perquè treguin el seu apreciat suc. La majoria de molins i cellers ja compten amb moderna maquinària, de tipus industrial i només hi ha alguns pocs molins catalans, a banda dels petits molins que hi pugi haver en masos particulars, que encara funcionin amb el sistema de premsat per pedra. A Torroella de Montgrí n’hi ha un – que també aniré a fotografiar aquest mes-  que conserva aquest antiquíssim sistema artesanal i l’utilitza per produir i vendre un oli excel·lent, que és el que consumim a casa.



Les fotografies que il·lustren aquest text van ser preses a Cabassers i a la Fatarella, l’any 2008, aprofitant que era en aquesta zona del país fent un reportatge de fotos sobre la Festa de Sant Nicolau i sobre la Festa de l’Oli, precisament.


Durant aquells primers dies de desembre, molts pobles del Priorat i la Terra Alta eren buits. Tothom “era a l’oliva”, fent la recol·lecció de les olives… Aleshores em va sorprendre i vaig decidir quedar-me a documentar fotogràficament el procés d’arribada de les olives als molins i cellers cooperatius, en dues de les seves variants, olives negres per a menjar (la Fatarella) i olives arbequines per a fer oli (Cabacés).