A Torroella de Montgrí hi ha una joia de la cultura de l’oli a Catalunya: un petit molí d’oli de pedra en actiu. Es tracta de l’almàssera o trull Alenyà, situat al bell mig del centre d’aquesta població baixempordanesa. És un dels pocs molins de premsar olives, juntament amb el de Rajadell, que utilitza el sistema de rodes de pedra tradicional per a oferir el seu servei d’extracció de l’oli de les olives.


En els darrers anys, ja en fa uns quants, la majoria de molins i cooperatives catalanes han mecanitzat força tot el procés d’elaboració de l’oli. En general, segons expliquen els mateixos productors, el resultat d’aquest procés ha estat una millor qualitat de l’oli obtingut gràcies sobretot als sistemes de control de la temperatura. Cal deixar dit, doncs, de bon principi, que tenir un molí amb un sistema molt antic no ha de perquè voler dir, forçosament, que l’oli que se n’extregui sigui millor. Ara bé, el trull Alenyà de Torroella és excepcional perquè ha mantingut viu un sistema semi-tradicional de fer oli sense que això hagi anat en detriment de la qualitat del producte. De fet, a casa només utilitzem aquest oli per amanir.

El molí Alenyà de Torroella de Montgrí funciona almenys des de fa 200 anys. Es tracta d’un petit molí privat que dóna servei a molts recol·lectors individuals d’olives propers que, pel volum recollit, no poden dur-les a molins més grans o perquè, al no tenir aquest molí un sistema per separar les fulles que sovint queden dins les caixes al recollir les olives, han d’anar a d’altres llocs, com al molí de Pau. Per la seva mida, el molí tampoc accepta entrades de grans volums d’olives, perquè no dóna l’abast. I això que el molí no para: està en funcionament, des de que obre fins que tanca, des del 15 de novembre fins a finals de febrer.

Tot el procés d’elaboració de l’oli d’aquest molí dura només una mitja hora i, molt resumidament, funciona de la següent manera. El molí recull i emmagatzema, sense distincions (ni de mides ni segons si han estat tractades químicament), totes les olives que li porten. Cada productor anota els quilos d’oliva que ha dut. Des d’allà les fan arribar al trull propiament dit, l’espai on hi ha les dues grans pedres rodones que, posaden en vertical i accionades per un motor elèctric, aixafen les olives. Després, la pasta obtinguda es posa dins unes peces planes, de nylon (abans eren d’espart), rodones, que posades unes sobre les altres premsen el contingut i permeten que el suc daurat vagi caient cap avall. El líquid que en surt es recull, es decanta, separant l’aigua que hi pugui haver, i es filtra fins a obtenir l’oli pur. El subproducte sec de les rodantxes de nylon, una mena de pasta sense suc, la sansa, es ven com a combustible i com a adob.

Al principi de la temporada les olives són menys eficients, perquè contenen molta aigua (aquest any a mitjans novembre era del 14%), però a mesura que passa l’hivern queden més xuclades (per tant, amb menys aigua) i passen a rendir fins al 22%. Amb el fred, doncs, les olives es tornen més eficients, fan més oli. La decisió de collir les olives depèn, com tot en el camp, del temps i de les condicions climatològiques de l’any en curs, però en general com més tard es faci (vigilant a no esperar al temps de les gelades fortes), més rendiment se’n traurà. Hi ha qui cull ben d’hora perquè li agrada més l’oli que fa la oliva primerenca. Ara bé, amb la collita de les olives també cal tenir en compte un altre factor aliè al clima: els ocells. Cada any cal estar a l’aguait dels estols d’estornells i altres classes d’ocells que, cada any per aquestes dates, van bojos per complementar la seva dieta amb les olives que rellueixen als arbres. De fet, aquest aspecte és tant important -i tant difícil de combatre- que sovint acaba provocant l’avançament de la collita.

El mercat que abasta el molí de Torroella comprèn els propis productors que li porten les olives i el mercat local, comarcal. El tracte amb tot aquell que li porta olives és el següent: el petit productor porta les olives en sacs que es pesen. El servei que ofereix el molí és fer l’oli. El molí ven al pagès l’oli obtingut a un preu irrisori, que depèn dels quilos d’olives que li han portat. L’oli sobrant el ven a tots aquells particulars que van al molí a comprar.