Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs aquesta, captada aquests dies, resumeix a la perfecció un dels temes estrella d’aquest Nadal, el pols que “papanoels” i els Reis Mags escaladors han mantingut per assolir un espai als balcons i finestres de moltes cases. Un combat, semblant al de les enganxines del burro i el “toro” als cotxes, en què finalment, el vencedor no és cap dels símbols si no el propi producte.

Un dels temes estrella en les converses d’aquestes passades festes de Nadal ha estat, sens dubte, el generat al voltant de l’aparició dels ninots “papanoels” penjats a les balconades de moltes cases. Es tracta d’un ninot de plàstic que es penja al balcó amb la forma d’aquest conegut personatge (vinculat a sant Nicolau i a l’Hivern i popularitzat per la Coca-Cola) que es pot comprar en molts basars de productes barats. La particularitat d’aquest “papanoel” és que, una vegada adquirit, s’ha de col·locar al balcó de la casa de manera que produeix l’efecte que el ninot en qüestió puja pel balcó, talment com si d’un bomber apagafocs o d’un escalador es tractés. L’èxit del producte és inqüestionable, si tenim en compte el gran nivell d’implantació que ha tingut. I és que aquests dies se’n pot veure pertot arreu, sobretot en els balcons i pisos de les cases de les grans ciutats.

Aquest “papanoel” escalador, i tot el que hi ha al seu voltant, em suggereix diverses consideracions.

En primer lloc que el rebuig del “papanoel” a casa nostra està agafant ressonàncies èpiques. Des de fa uns anys hi ha qui organitza campanyes per erradicar aquest personatge de l’espai públic com l’”Escamot Tió”, que mostra a través d’Internet un seguit d’aquests ninots substrets de balcons com a part d’un procés d’alliberament nacional. D’altres, ofereixen una recompensa als que en portin uns quants a la seu dels convocants, mentre puguin demostrar que no havien estat comprats en un basar d’articles de baix cost. D’altres proposen també recompenses per cada barba blanca que es porti robada d’un d’aquests Pare Noels que hi ha davant les botigues intentant atraure als clients. També s’han fet diverses campanyes informatives a favor del tió i cada vegada són més els pobles on s’organitzen cagations populars i tallers per construir tions. El combat contra la implantació del Pare Noel (i a favor dels reis i el tió com a portadors de regals) a casa nostra és cada any més intens, en la mateixa proporció que aquest personatge de la barba blanca arrela més entre nosaltres.

La segona reflexió és que, en aquest combat pels símbols, les armes són els productes. El “papanoel” escalador és un producte relativament nou que s’afegeix a una llarga llista d’ítems “papanoelístics” (com els barrets vermells i blancs tipus barretina, les barbes postisses, els rens decoratius, etc) que ja existeixen per popularitzar aquest personatge entre nosaltres. I és que tinc la impressió que en un món com el nostre, els símbols es guanyen al mercat, renovant els productes o creant nous mecanismes que els posen en valor i els popularitzen. I amb això, el partidaris del Pare Noel ens duen avantatge. Tímidament ja s’està aconseguint amb el tió, la molsa o el vesc, per esmentar tres elements que abans la gent anava a cercar i que ara ja es poden comprar a les fires. La nostra tradició cultural és infinitament rica en símbols nadalencs, vull dir que de motius no ens en falten. Només ens calen empresaris que els converteixin en productes de consum. De fet, aquest any, en algunes de les tendes de baix cost on es venien només “papanoels” també s’hi han començat a veure els Tres Reis d’Orient escaladors i molta gent, és clar, els ha comprat. I així, alguns dels que han fet reis tota la vida, ara també pengen els tres reis de plàstic al balcó, quan abans no ho feien.

(Agregat el 5 de gener: Al País Valencià ja ha sortit la versió autòctona del producte: “el negret” un personatge que emula els patges (anomenats negrets a Alcoi i a d’altres cavalcades) que a través d’una escala que els porta fins al capdamunt del balcó, reparteixen els regals casa per casa. No és difícil que aquest nou producte nadalenc es popularitzi i guanyi la partida a “papanoels” i Tres Reis, doncs en molts indrets del país són els patges qui entreguen els regals casa per casa). Vegeu-ne una imatge en aquest bloc de Sergi Gomez)

La tercera consideració és que ja posats a combatre símbols, perquè no combatem també, amb igual intensitat amb què combatem al Pare Noel, el fil musical que s’utilitza en els centres comercials, carrers i places de moltes poblacions (o els que hi ha als Pessebres Vivents)? Aquests fils musicals ignoren sovint la vastíssima tradició de cançó nadalenca en llengua catalana i de qualitat i només emeten cançons foranes… I perquè no lluitem també perquè els nostres símbols siguin en els dissenys de les lluminàries públiques?

Finalment, crec que aquest és un combat per marcar territori, per exterioritzar els símbols, com del cas de les enganxines dels cotxes. Un combat que es planteja de forma dual: o ets dels uns o ets dels altres. O ets del “papanoel” o ets dels reis; o ets del burro (o el rat penat, l’isard, el senglar, el gat…) o del “toro”. En canvi, la realitat és molt més rica: en algunes cases, com la de la fotografia, hi ha tant el “papanoel” com els tres reis. El mateix passa en alguns cotxes (com un que vaig veure l’altre dia) en que hi havia el gat, el burro, el brau, l’isard, el senglar, la balena i d’altres. Sobretot perquè el gran combat és entre els que encara estan en la fase de posar o no el ninot (o l’enganxina) al cotxe i si no, fixeu-vos-hi bé: a la gran majoria de balcons, com en la gran majoria de cotxes, no hi ha res de res.