L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir al Pessebre vivent de Perafort, al Tarragonès. Parlant amb la gent que el duu a terme, l’home que feia de Sant Josep em va explicar que havia anat a viure a Perafort des de la ciutat de Tarragona i que aquest any havien tingut una criatura, que em va assenyalar amb la mà. Erem a l’estable del naixement i m’assenyalava l’infant Jesús, un nen -el seu fill (o filla, ara no ho recordo).

També em va explicar que formar part del pessebre havia estat la millor manera per integrar-se al poble. I que enguany, com que havien tingut la criatura, feien l’escena del Naixement. Bé, jo no vaig donar massa importància a aquesta conversa fins ahir a la nit, quan recordant-ho, hi vaig veure clar.

En molts pessebres vivents l’escena del naixement la fa una parella del poble amb el seu nen o nena (sovint ben embolicat per no passar fred) acabat de néixer o nascut durant l’any en curs. És evident que mitjançant els pessebres vivents el poble que l’escenifica recrea teatralment o parateatralment (amb més o menys encert) el moment temporal del naixement de Jesucrist i és evident, per tant, que es tracta d’una manifestació de tipus religiós i més concretament dins l’àmbit de la religió cristiana. Però… i si també tingués un altre sentit?

En la meva opinió, en aquells pessebres vivents on el nen o nena que es posa a la pell de l’infant Jesús és un infant acabat de néixer, el que el poble està fent en realitat, conscient o inconscientment (i a més a més de recrear el naixement de Jesucrist) és un homenatge al petit. D’aquesta manera el Pessebre Vivent és també una escenificació col·lectiva de benvinguda al nou habitant del poble i als seus pares (vestits de Sant Josep i Maria per a l’ocasió).

Es evident que durant l’any hi ha molts naixements en un poble i ignoro quin és el mecanisme pel qual, en el cas de que hi hagi diverses parelles amb descendència, es fa la tria de la que farà l’escena del Naixement. I també és evident que les motivacions que porten als actors a fer al pessebre deuen ser diverses. Però jo a Perafort vaig veure com tot un poble (o una part) donava la benvinguda al nounat que surt a la foto (amb uns noms i cognoms ben catalans -o no-) i que, a més a més, es permetia als visitants dels pobles propers que visitaven el pessebre de conèixer quina cara fa el nou habitant d’aquell poble.

Aquest fet em reafirma encara més la convicció que els nens i nenes, xics i xiques, nins i nines, xiquets i xiquetes, i el fet de néixer /naixement (de l’any nou, del nou ritme del Sol) són els grans protagonistes, humans i tangibles, d’aquest mes de festes hivernals: des de Sant Nicolau (6 de desembre) fins a Reis (6 de gener), passant per Nadal i Any Nou.