La festa de sant Antoni és, sens dubte, una de les més interessants de totes les que es celebren durant l’any a casa nostra. La festa compta amb nombroses facetes, una de les quals és, en l’actualitat, la de ser l’aparador que serveix per mostrar part del patrimoni material vinculat a una manera de fer avui desapareguda: la de les feines que utilitzaven bestiar. Unes feines (transportistes de mercaderies i de persones, missatgers, etc) que avui es segueixen fent, però transformades, amb l’ajuda de vehicles a motor.
L’any passat en un moment de la cercavila dels Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar, quan passàvem per un carrer sense ningú, el conductor del carro de sant Antoni em va confessar, emprenyat, que cap dels carros que hi sortien eren guardats en aquest avui barri barceloní. Em va explicar que fa anys que reivindiquen que hi hagi un espai fixe, tipus museu, destinat a donar a conèixer el patrimoni traginer d’aquest nucli que antigament havia estat un punt neuràlgic per al transport de mercaderies d’arreu del país. Cent metres més enllà, els polítics, locals i nacionals -els mateixos que es neguen a satisfer aquesta demanda- es deleitaven llançant caramels des d’uns carruatges que dormen tot l’any a Santa Perpetua de la Mogoda.
Fa temps que penso que a cada poble hi hauria d’haver un espai per a donar a conèixer les formes de vida del passat a les noves generacions que pugen. I els carros i carruatges dels traginers, així com les antigues eines de la pagesia, són un magnífic per a mostrar-ho. Saber d’on venim serveix per entendre on som i, a més a més, per rebutjar les veus que reivindiquen un tornar enrera carrincló i impossible. Uns museus dignes, com el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, això sí, amb un discurs que potencii la idea que és possible, i necessària, una pagesia pròpia, digna i solvent. No un discurs derrotista i negatiu, que presenti als pagesos com els últims reductes d’un món que desapareix.
Enguany he estat a Taradell seguint la Festa dels Tonis, la versió local de la festa de Sant Antoni. En aquesta vila osonenca han ideat un model de festa prou interessant i que passa precisament per la construcció d’un museu dedicat a explicar com es feien determinades feines en el passat. Una comissió de festes s’ha dedicat a recuperar carros vells i tartanes antigues disseminades pels masos del municipi i que estaven abocades a l’oblit o a la desaparició. Les han restaurat i han destinat un antic mas de les afores del poble, l’Alzinar de la Roca, per a emmagatzemar-les. Es poden veure tot l’any en aquest museu dedicat i, un dia a l’any, en cercavila pels carrers del poble, durant els Tres Tombs. Els carros de l’Alzinar de la Roca, que són propietat del municipi, volen ser una mostra dels prototips de tots els diferents carros utilitzats en feines diverses, de la pagesia però també dels traginers i també els utilitzats en actes socials, com casaments o enterraments. Aquests carros formen el gruix d’uns Tres Tombs que a Taradell també aglutinen molts altres participants vinguts dels pobles veïns, més petits. Aquest és un model interessant -no l’únic possible- per a la festa de sant Antoni i per recuperar la memòria dels antics oficis relacionats amb els traginers que durant tants anys han estat importants per al desenvolupament econòmic (la pagesia, el comerç, etc) del nostre país.
Cal pensar que els cotxes, les motos i els camions d’avui són els carros, les tartanes i el bestiar d’ahir. I aquestes màquines també tenen el seu interès etnogràfic. Utilitzen materials nous, és cert, i han substituït la tracció animal per la crema de combustibles. De fet, es poden considerar com una continuació, una evolució. Només cal fixar-se en què fins i tot han adoptat paraules pròpies del món dels antics traginers, com la potència, que es mesura en cavalls. I és que un cotxe, el que sigui, és una autèntica obra d’art, un prodigi de l’enginyeria humana. No deixen de ser un conjunt de peces molt ben encaixades que, com els carros, tenen un propòsit molt clar: traslladar coses d’un lloc a un altre. Encara que no ens ho sembli, en el procés de fabricació, i especialment en el disseny d’un cotxe, hi ha molta artesania. Tecnologia, ara en diuen. Sobretot el motor, que és l’engranatge que ho propulsa tot. Les rodes, els eixos, els llums, totes les peces són importants. Potser ara no hi pensem, però és evident que, de la mateixa manera que ara reivindiquem que hi hagi un museu a cada poble sobre els carros i carruatges dels traginers, algú, d’aquí uns anys, haurà de reivindicar que es construeixi un museu per a conèixer com funcionaven i com eren els cotxes i les motos del segle XX i XXI. Un museu que forçosament haurà de ser global, perquè avui els centres de producció de les peces que formen els vehicles a motor, no són d’un únic país, sino que es fabriquen en diferents llocs del món.
