Aquest darrer cap de setmana hem estat a Falset, filmant l’Encamisada. I ho hem fet des del punt de vista d’alguns dels seus protagonistes. Hem estat seguint els preparatius d’aquesta singular celebració, amunt i avall, compartint vivències amb els que la viuen. Estant al costat dels que, contagiant el seu entusiasme, construeixen una celebració popular. Persones anònimes que s’apassionen amb el que més els agrada. Com l’E, en J i l’A, la M, la R i la resta d’amics que hem hagut de deixar en aquest poble del Priorat.
Cada vegada veig més clar que les festes populars neixen, creixen i es desenvolupen per la passió que contagien uns quants, pocs o molts, a la resta. Quants més siguin els apassionats, millor serà la festa. Perquè la festa és un estat d’ànim que, en passar d’uns a altres, en contagiar-se, crea quelcom de nou, diferent a la suma de l’energia de tots. A Falset hem estat amb algunes d’aquestes persones que s’apassionen amb el que fan, que fan el que els apassiona.
L’E té 17 anys. El seu pare és ramader. A casa seva tenen més de mil caps de bestiar que engreixen per enviar al matadero. Però ell es torna boig pels cavalls. Els seus pares volen que estudii, però cada vegada que ho ha intentat ha fracassat. S’esbaralla amb els professors… perquè no li interessa el què li fan estudiar. Perquè quan ha d’estudiar… és amb els cavalls. Durant l’any recupera carros i tartanes velles que els propietaris ja no volen i les arregla. Moltes d’aquestes tartanes estaven condemnades a ser cremades i en el millor dels casos a l’oblit. Ells les compra a qui no les vol, les restaura i les treu per la festa de Sant Antoni. Ell sol fa una tasca importantíssima per recuperar la memòria material de la comarca. I en canvi, en converses amb els seus, és un noi “problemàtic”, perquè no va a l’escola. El que no valoren aquestes persones és que els cavalls són la seva passió i la granja la seva escola. L’hauries de veure com tracta els cavalls, i com contagia la seva passió a tots els que som al seu voltant. A nosaltres que som allà gravant i als seus amics. Als que venen a cercar els carros per l’Encamisada, als que acostumen als matxos al pes de dues persones, al ferrador que ve amb la seva furgoneta a ferrar-li les bèsties. Malhauradament, amb la seva edat, l’E no pot exercir cap estudi que li potencii la seva passió.
A en J, un petard gros li va fotre enlaire la mà dreta i, ara que som dalt del campanar llançant els 70 coets anunciadors de la festa, se n’en carda. Diu que plora per les nits. La seva mare em va explicar que quan li va passar l’accident la va anar a veure per consultar-li què havia de fer. Ara és l’encarregat dels dimonis de l’Encamisada i de la colla de diables de Falset. Com abans de l’accident. Amb el puru als llavis, no para quiet. Contagia l’esperit de la festa a tothom. No para de jugar amb els petits i fer broma amb els companys. Ens explica que a Falset la barretina es posa d’aquesta manera -assenyalant el front-, i tot seguit, se l’abaixa fins que li tapa els ulls i diu: “perquè si la duguéssim així no ens hi veuríem!”. M’explica que els coets, que han passat la normativa europea, els han dut uns japonesos amb un vaixell que han aparcat a Reus. Gat vell i escaldat amb la pirotècnia, vetlla per la seguretat dels nens que són dalt del campanar. Fot un fred que pela, la boira és bastant espessa ara al migdia, però a ell tant se li en fot. Quan s’adona que la campana del capdamunt no va i vol tocar els quarts, per anunciar que queda menys pel llançament, surt a la balconada i crida “tres quarts d’una”. El crit ressona per tot el poble.
L’A és la metxa del coet. Organitza, comunica i, sobretot, viu la festa. Ell s’ocupa dels detalls. I els detalls, en les festes són molt importants. Ens guia, ens truca a cada instant per saber on som. No vol que ens perdem detall de res. Fem broma amb ell i li diem que el fitxarem per ser el nostre director. Estic segur que amb ell les coses ens anirien millor. La família de l’A són com ell. Ens obren les portes de casa seva de bat a bat. L’A ha de ser a tot arreu: coordina les activitats de tothom. Els dies abans parla amb els mitjans que truquen i els explica la festa per telèfon. La nit de la vigília surt amb un carretó, acompanyat per sa filla i alguns companys, per pintar els ferros del clavegueram per tal que els cavalls no s’espantin. Neteja el seu matxo i prepara el carro familiar. I surt al bosc a fer verd per guarnir-lo. I sobretot, una cosa que vol que gravem si o si, ell és qui controla que els vestits dels participants siguin els correctes, l’acordat per participara la festa i no dubta en acarar-se amb duresa amb els que li intenten justificar el seu descuit. Els vestits de l’Encamisada són part de la clau de l’èxit. El que fa que llueixi especialment. Davant la càmera, la passió de l’A és l’energia que el converteix en actor. Tot el contrari que la seva filla, bessona de l’A petit, que sempre s’amaga quan ens veu.
Aquests són tres dels protagonistes amb qui hem estat. Però també l’E que, acabada l’entrevista al seu taller de baster, ens regala quatre ampolles de vi i ens convida a dinar. I la M, que no dubta en obrir-nos l’ajuntament perquè filmem com recita el pregó amb el sistema d’altaveus que, repartits per tot el poble, anuncien esdeveniments a tothom. I en R, que una vegada improvisat el plató de cuina a la seva pastisseria perquè filmem com fa el tortell i els panets, ens duu a veure la màquina amb què fa unes neules artesanes boníssimes. I la R, que retrobada per sorpresa a Falset, em demana que la fotografii i que li envii després les fotos per correu electrònic, com aquella vegada al Palau de la Generalitat, quan em va venir a demanar que li fés una foto. I en S, que amb la ferradura de cavall roent entre mans li sona el mòbil amb la sintonia de l’Arare i diu que és la dona que el reclama. I riu. I la M, que cus els vestits dels diables que s’han fet malbé i que ens porta amb el seu cotxe, a casa del banderer d’enguany. I en J, que ens explica molts acudits verds de bon matí, després de l’esmorzar, i que ens convida a tastar el vi que fa ell mateix al seu celler. I en P, que riu i es meravella que siguem a tot arreu. I l’avi de les celles llargues que també és a tot arreu i que migsomriu i mira cap a una altra banda quan parla amb nosaltres.
I en M, i en J, i la S, el F……..
