Són les dues del matí, estem completament suats per la xafogor. Arribem exhausts a l’hotel. Els carrers de la salvatge Mumbai descansen i sembla impossible: quasi no hi ha cotxes pels carrers. En A ens mira i diu “So, what do you thing about this place? It was good?” En C i jo ens mirem, ens avancem cap a ell i li diem: “Good? this was more than that…”. Cap de nosaltres imaginava el que ens ha passat avui…


Avui ha estat un dia extrany. Al matí hem dormit fins tard, perquè ahir vam anar a gravar un grup de govindes assajant i vam acabar tard. A la tarda hem fet reunió de feina, preparant les entrevistes i encarant el documental que volem fer. I per la tarda havíem d’anar a entrevistar en Jeetendra, l’home que organitza la jornada castellera més important de Mumbai, a l’avui barri de Thane.

Però com ahir, la cosa no ha anat com esperavem. Hem anat amunt i avall, primer a casa d’un amic, que ens volia presentar els seus pares, després a conèixer els amics de l’A (la persona que aquesta dies ens està fent de Cicerone), després hem anat a gravar al mercat de les papates i la cebes i pels carrers, després hem anat a l’oficina, on suposadament havíem quedat per fer l’entrevista. Però en J no hi era. Una hora esperant, dues… una altra visita de cortesia, un altra estona amb els amics fins que, finalment, l’A ha dit, “ok, we can go”.


Hem baixat a Mumbai per gravar l’assaig d’un dels grups de govindes més important, el que cada any guanya el premi de 55.000 dolars de la diada castellera de Thane. Mitja hora de cotxe per l’autopista fins que, en un moment del camí, hem trencat per un carreró. A partir d’allà, un carrer estret, pel que passava molt just el nostra cotxe. Hem enfilat amunt passant pel que semblava un gran “slum”, un barri de barracons tipus favela. El trajecte ha estat increíble: a cada plaça hi havia un grup de govindes assajant… feien construccions de fins a sis pisos, però cap era el que buscavem.


Quan el cotxe no ha pogut continuar perquè el carrer s’ha fet massa estret, hem baixat i hem continuat a peu. Hem passat per carrerons plens de gent i en cases d’un sol pis: nens jugant descalços, padrines rentant la roba, avis fent-la petar… Tothom ens saludava amablement i ens deia “welcome”. El carrer era tant estret que hom podia veure el que succeia a l’interior de les cases. Finalment, el carrer s’ha fet fosc i l’hem seguit fins un lloc on se sentia una gran remor i hi havia una grans focus. Davant nostre, ha aparegut una petita plaça interior, de veïnat, plena de gom a gom, amb centenars de mirades fixant-se en nosaltres. Ràpidament ha aparegut un els caps de la colla i ens ha fet passar per entre una gernada de joves govindes que estaven assajant els castells que portaran a plaça el proper dilluns.


L’experiència ha estat al·lucinant. Hem gravat i fotografiat l’assaig i, quan ha acabat, hem fet una entrevista a l’entrenador, que abans de marxar ens ha ensenyat una petita habitació, meitat temple meitat sala de trofeus, que conté una imatge de Hanuman, el déu que dona força als govindes, i totes les copes que ha guanyat aquest grup de castellers indis.


Mai oblidaré aquest dia, ni la simpatia innocent, la senzillesa encantadora, i la generositat i l’hospitalitat més que extraordinària d’aquesta gent. Poc a poc, a mesura que anem endinsant dins la celebració, anem coneixent més els intríngulis del Dahi Handi, la festa dels castells a Thane i a Mumbai en general, la seva dinàmica, el seu origen i el seu apassionant desenvolupament actual…

(No tinc ni idea de com es veuen les fotos, el nostre ordinador no s’ha aclimatat a l’índia i la pantalla no funciona bé…)