Diuen que a la costa de l’Empordà hi ha dues llevantades importants durant l’any: una a finals d’hivern i l’altre a principis de la tardor. Aquests dos grans temporals, que duen associats gran episodis de pluja i vent, són coneguts popularment com a “llevantada de les faves” i el “rentabótes” respectivament.

Aquests darrers dies de novembre, principis de desembre, estem vivint un fort temporal. El mar està molt emprenyat. El nivell de l’aigua ha pujat considerablement i hi ha fortes onades que es baten amb fúria sobre les roques. Arran de mar, una mena de boirina salada -conseqüència de l’impacte de les onades sobre la costa- ho impregna tot. Des d’una mica més amunt la remor es constant: el mar sembla que ronqui. Les ratxes de vent escampen la humitat pertot. Les platges s’omplen de tot tipus de troncs vinguts del mar i dels rius, que amb les pluges d’aquest temporal també baixen carregats. Tot i que ningú n’està segur -perquè enguany ha arribat molt tard- sembla que és la llevantada de les bótes.


Durant l’any, a la costa empordanesa (i també a la del Maresme) hi sol haver dues llevantades importants. A vegades s’anticipen i a vegades s’endarrereixen. Segons l’any. Però tard o d’hora apareixen. N’he cercat informació en els llibres sobre meteorologia popular (d’en Joan Amades i d’en Cels Gomis), però no n’he trobat cap referència. I, en canvi, aquí tothom les coneix.


La primera és el “Rentabótes” o llevantada de les bótes. És el primer gran temporal després de l’estiu i sovint té lloc pels volts de l’equinocci de tardor (21 de setembre). Hi ha anys, com aquest, en què el temporal es retarda i apareix fins i tot a finals de novembre. La veu popular explica que s’anomena així perquè sovint coincidia amb el moment en què es renten les bótes a la vora del mar. Els vinyaters aprofitaven l’arribada d’aquest episodi de pluja i temporal marítim, per treure les bótes de vi i, d’aquesta manera, deixar que l’aigua les netegés. Així és com les deixaven preparades per a emmagatzemar el vi nou. Avui no crec que hi hagi gaires el·laboradors de vi que esperin aquest temporal per netejar les seves bótes. Aquesta llevantada tardorenca també podria anomenar-se “de les garrofes” perquè -això segur- fa caure al terra les garrofes dels garrofers que encara hi ha a la costa baixempordanesa.



La segona llevantada important de l’any és la “llevantada de les faves”, un temporal vingut de mar que té lloc sovint entre mitjans de març i mitjans d’abril (pels volts de l’equinocci de primavera, 21 de març), i que també inclou episodis violents de pluja i vent. En aquest cas, s’ha batejat així perquè coincideix amb el temps en què aquestes lleguminoses estan en el seu millor moment i, per tant, és l’època en què es comencen a collir. Sembla que el terme fou popularitzat per Josep Pla a La Tramuntana, recollint una denominació popular dels pagesos maresmencs.