Aquest cap de setmana, amb en JM de manobre i jo, la N i en J de peons, hem arreglat part del teulat de la casa on vivim. Hi havia diverses teules trencades i teníem alguna gotera, així que hem aprofitat aquests dies abans que arribi el fred i les pluges, per pujar al teulat i arreglar les peces trencades.

Canviar diverses filades de teules d’un terrat pot semblar una cosa fàcil. Sobretot per tota aquella gent que està acostumada a arreglar-se ell mateix les coses de la casa. Com diria en J, que fou forner, és senzill pels que estan acostumats a exercir algun ofici que requereixi treballs artesanals, dels que embruten. Però, per mi, que tinc un ofici que no embrut i que sempre he recorregut a especialistes quan he necessitat fer algun treball de construcció en les cases on he viscut-, participar-hi ha estat una bona experiència. I com que he après coses, tinc mala memòria i algun dia em pot tornar a fer servei si es trenquen més teules, n’escric alguns apuntaments.

La primera operació que cal fer, el primer que cal aprendre, és a fer el morter o ciment que servirà per enganxar les teules entre si, que en l’argot es coneix amb el nom de “pasta” o fang. La pasta es fa barrejant en un cabàs un sac de morter sencer, mitja gaveta de sorra, tres paletades de calç i tres dits d’aigua. Tots aquests materials es compren en botigues especialitzades i són especials per fer aquesta feina.

Normalment la mescla es fa en una formigonera, però quan la operació no és gran, es pot fer dins un cabàs i remenant amb una eina consistent en una taladrera amb una peça llarga de ferro que  serveix per remenar. Segurament també es pot barrejar amb una paleta, però costaria més temps fer la pasta. La barreja  acaba agafant un color grisós clar i una espessor necessària per enganxar.

Malgrat anomenar-se fang, la seva textura és més aviat terrosa, com el ciment. Aquest morter no ha de ser ni massa espès ni massa líquid. Si queda massa sec se li ha d’afegir aigua. Si queda massa líquid s’hi ha d’afegir més morter, terra i calç, en una proporció adequada. La quantitat de morter que es pot pastar d’una sola vegada s’anomena “morterada”. D’aquí, i del fet que fer la pasta és un treball laboriós, l’expressió popular “valdre una morterada”.

Una morterada

Tot seguit convé preparar les teules. Les que són trencades es substitueixen per noves. I les que estan senceres s’han de netejar. Cada teula ha de quedar neta de les restes de morter anteriors, cosa que s’aconsegueix rascant amb un raspall de puntes de ferro, un picot o amb un paletí, una espècie de paleta petita. S’han de netejar els costats de les teules, tant les de les canaleres -les que queden amb la part còncava cap per amunt a la filada- com les de la resta.

Els teulats de terrissa cuita estan construïts a base d’anar combinant files de teules encavalcades posades cap per avall, amb files de teules cap per amunt. La darrera operació que s’ha de fer és, amb un tros d’espart o una escombreta, anar traient la sorra i altres petites runes que hagin pogut quedar sobre les filades de teules canaleres.

Una vegada netes les teules i preparada la pasta, es comença la feina final. Hi treballen el manobre – o paleta propiament dit-, i els peons. El manobre o paleta va posant el morter i enganxant les teules, una per una. Pot semblar una tasca ràpida de fer, mecànica, però el cert és que és un procés artesanal lent. Els peons són els encarregats de fer la pasta i portar-la aprop on és el paleta mitjançant els perols (uns cabassets més petits, també de plàstic fort i amb una nansa de ferro), netejar les teules i endreçar les eines. Una vegada sec el morter i afiançades totes les teules, es procedeix primer a treure totes les sobres de pasta que hagin pogut quedar, escombrar les filades i fotra-li un bon manguerassu d’aigua a les filades.

Cal sempre estar a l’aguait del temps que farà i mai deixar res obert si hi ha possibilitat que plogui. Per altra banda, cal anar fent forats a l’interior del teulat amb un picot, cada 8 o 9 teules, filada si, filada no, per tal que circuli l’aire. Això cal fer-ho només si l’interior de la casa té un fals sostre per dins (abans del teulat), amb l’objectiu que ventili i la temperatura no malmeti ni les teules ni la pasta. També cal deixar una mica cap per amunt algunes teules per la part davantera mentre es van col·locant. A la llarga pot passar que aquests petits forats siguin aprofitats per abegots per fer-hi niu…

Hem estat tres mitges jornades per arreglar unes 15 filades i diverses teules soltes. Però sort que ho hem acabat, perquè el mateix dilluns al vespre ja plovia a bots i barrals. (Les fotos d’aquest post han estat fetes amb la càmera del meu telèfon mòbil)