Avui hi ha lluna plena. És la segona lluna plena de Primavera, la de maig-juny (enguany ha caigut a principis de maig). Aquest dia és l’escollit, arreu del món, per commemorar el naixement, la il·luminació (el “despertar”) i mort (ascens al Paranirvana) del Buddha històric, que segons la tradició budista van tenir lloc el dia de lluna plena del mes de Vesak (de diferents anys, és clar). Aquest és un bon dia per recordar els beneficis que ens aporta la visió budista del món. Tots els que som iniciats en alguna tècnica de meditació coneixem perfectament -perquè ho hem viscut en la pròpia pell- quins són els immensos beneficis de tenir la ment en calma, i com de difícil és d’aconseguir-ho en aquest món infoxicat (intoxicat d’informació) en què vivim.
Al nostre país, el budisme avança -mica mica i sense fer massa escarafalls- com una pluja fina que va calant, al mateix temps que el cristianisme recula. La tendència, tanmateix, no és nova: diria que va començar a gestar-se amb la contracultura dels anys 60 del segle passat. Els indicis d’aquest procés són, avui, ben evidents: a moltes llars s’han substituït els referents cristians per imatges icòniques del budisme (com l’home que medita); cada dia hi ha menys gent a les esglésies (tant en el dia a dia com a la missa dels diumenges), i només s’omplen en ocasió de les festes; les llibreries són plenes de llibres d’autoajuda i de noves espiritualitats, molts d’ells sorgits de les ensenyances budistes; hi ha pel·lícules, programes de ràdio i televisió sobre l’amalgama de tècniques budistes per assolir el “despertar”; molta gent practica Ioga o medita cada dia; es fan cursos de mindfullness (o com es digui) a les empreses; algunes escoles i presons estan fent classes de meditació; els llocs de culte arcaic també són reconeguts pels budistes; hi ha un auge evident del veganisme/vegetarianisme i la defensa dels drets dels animals…
Jo afegiria, a més a més, que hi ha molta gent que és budista i encara no ho sap. I també que hi ha molt desconeixement i molts estereotips a abatre. Caldran molts i molts anys abans no es formi una branca pròpia (catalana) del budisme, síntesi i fusió del budisme arribat de fora amb el cristianisme arrelat. Però la tendència em sembla clara. I me n’alegro, perquè a vegades sembla que vulguin crear una imatge del món on només hi hagi dues religions, la cristiana i la musulmana. I no, n’hi ha moltes més.
Com que fa poc va ser Sant Jordi i tot just ara comencen a obrir les llibreries, recomano alguns dels llibres que vaig adquirir en el meu darrer viatge al Nepal. Dos són sobre el pensament d’un dels grans líders espirituals del món, el Dalai Lama, i els altres sobre diversos aspectes relacionats amb un tipus de budisme que m’interessa especialment, el que practiquen els newars de la Vall de Kathmandú.
