La Vipassana és una tècnica de meditació molt antiga que en els darrers anys ha experimentat un auge important entre els occidentals gràcies a la seva naturalesa no sectària: la pot practicar qualsevol persona amb independència de les seves creences religioses. Es una tècnica que alguns consideren “científica” i que està basada en la respiració.

M’hi vaig iniciar l’any 1999, durant la meva primera estada al Nepal, en un curs de 10 dies, que ja vaig explicar en un post anterior. Des de llavors hi torno sempre que puc ( menys del que voldria) perquè dóna pau i calma. Fa dies, no sé molt bé perquè, que em ve al cap una de les històries que s’expliquen durant el curs de 10 dies d’iniciació a la tècnica. És d’autor desconegut, així que deu provenir de la tradició popular de la Índia o de Birmània, els dos països d’origen de la Vipassana. Com que n’he trobat el text en anglès, l’he traduït al català, per a qui li interessi. És sobre la importància d’experimentar la realitat per un mateix, sobre la base de la pròpia experiència, directe i concreta, i no només sobre coneixements intel·lectuals o idees més o menys abstractes. El text té moltes lectures i es pot aconsellar a moltes persones: als que tot el dia teoritzen, als intel·lectuals erudits que es creuen superiors als analfabets, a les mares i pares que acaben de tenir un fill… En qualsevol cas, un text inspirador, molt útil per afrontar diverses situacions quotidianes. Diu així:

Nedalogia

Una vegada un jove professor estava fent un viatge per mar. Era un home molt culte, que tenia un gran nombre  de títols universitaris però molt poca experiència en la vida. Entre la tripulació del vaixell hi havia un vell mariner analfabet. Cada vespre, el mariner visitava la cabina del jove professor per sentir com dissertava sobre una gran quantitat de temes diferents. Estava molt impressionat amb els coneixements que tenia el jove.

Una nit, quan l’ancià mariner estava a punt de sortir de la cabina per anar a dormir després de diverses hores de conversa, el jove professor li va preguntar:

- Vell mariner, heu estudiat mai geologia?
- Què és això, professor?
- La ciència de la terra.
- No, senyor, mai he anat a cap escola o universitat. Mai he estudiat res.
- Ancià, heu perdut una quarta part de la vostra vida.

Amb la cara llarga, el vell mariner va marxar de la cabina mentre es deia a si mateix: “Si una persona tant llegida ho diu, segurament deu tenir raó. He perdut un quart de la meva vida!.”

La nit següent, quan el vell mariner estava a punt de sortir de la cabina després d’hores de conversa, el jove professor li va preguntar:

- Vell home, heu estudiat oceanografia?
- Què és això, professor?
- La ciència del mar.
- No, senyor, mai he estudiat res.
- Vell mariner, heu perdut la meitat de la vostra vida.

Amb un rostre encara més llarg, el vell mariner va tornar a marxar, mentre pensava: “He perdut la meitat de la meva vida; aquest home tan sabut ho diu”.

La nit següent, una vegada més, el jove professor va preguntar al vell mariner abans de marxar:

- Vell mariner, heu estudiat meteorologia?
- Què és això, senyor? No n’he sentit a parlar mai.
- La ciència del vent, la pluja, el clima.
- No senyor. Com ja us he dit, mai he anat a cap escola. Mai he estudiat res.
- No heu estudiat la ciència de la terra on viviu. No heu estudiat la ciència del mar amb el què us guanyeu la vida. No heu estudiat la ciència del clima amb què us trobeu cada dia. Vell ancià, heu perdut tres quartes parts de la vostra vida.

Allò feu molt infeliç al vell mariner: “Aquest home tant culte diu que he perdut tres quartes parts de la meva vida! Segurament és cert: dec haver perdut tres quartes parts de la meva vida”.

L’endemà va ser el torn del vell mariner. Va anar corrents cap a la cabina del jove i va cridar:

- Senyor professor, heu estudiat mai nedalogia?
- Nedalogia? Què vol dir?
- Sap nedar, senyor?
- No, no sé nedar.
- Senyor professor, heu perdut tota la vostra vida! El vaixell ha colpejat contra una roca i s’està enfonsant. Els que sàpiguen nedar podran arribar fins a la riba, però els que no puguin nedar s’ofegaran. Ho sento, senyor professor, segurament heu perdut la vostra vida.

Pots estudiar totes les “-logies” del món, però si no aprens a nedar tots els teus estudis seran inútils. Pots llegir i escriure llibres sobre el fet de nedar, pots debatre sobre els seus aspectes teòrics més subtils, però de què et servirà tot això si refuses entrar a l’aigua?

(Adaptació d’un text contingut al llibre ”L’art de viure. La meditació de Vipassana tal com l’ensenya S.N.Goenka” de William Hart (amb S.N.Goenka).)