MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit
(La gesta dels estels, 1922)
1 comentari
helena diu:
15 gen 2010
Navegant per entre arxius i pàgines varies, descobreixo la teva. Me’n havies parlat però no l’havia visitada. Quina sorpresa, quina agradable sorpresa llegir com escrius, i veure’t a través de les paraules. Les fotos tampoc tenen desperdici, però ja coneixia aquesta també genial faceta teva. I la tria del poema… quin poema tan preciós.
I amb inspiració poètica i tornant a Papasseit:
visca l’amor que m’ha donat l’amiga