En els darrers temps m’he adonat de com canvien -cap a pitjor- les coses quan intervenen els mitjans tradicionals, en paper, en la comunicació de determinades matèries. Si arran de la famosa directiva europea de pirotècnia, que regulava l’ús d’efectes pirotècnics en les festes la cosa es va resumir en què “Europa volia prohibir els correfocs i la Patum” i avall que fa baixada… ara amb la ILP presentada per Prou.cat per tal que les corridas acompleixin la llei vigent de protecció d’animals en espectacles ha passat el mateix. Ara resulta que el que es vol fer és “prohibir els toros”. És una altra trampa taurina


Abans de res, cal dir que la presentació d’una ILP és el mecanisme democràtic més important de que disposem per a tirar endavant determinades causes que per la seva naturalesa mai podrien entrar dins l’agenda dels partits polítics i de la dinàmica parlamentària habitual. I que amb l’aparició de les xarxes distribuïdes, i la possibilitat d’autoorganització que impliquen, aquest serà un recurs cada vegada més utilitzat per tirar endavant determinats afers. Ho celebro, perquè és un mecanisme de democràcia magnífic que permet la participació en els afers públics directament.

No cal dir tampoc, que per saber de què va una cosa, cal informar-se bé. Cosa que implica, darrerament, llegir projectes de llei. I per saber de què va això de la ILP, cal llegir la seva proposta. Fer veure que el que vol la ILP és “prohibir els toros perquè són cultura espanyola” és una intel·ligent simplificació (o maniobra lingüística) que només té per objectiu sumar adhesions a la causa de les corridas i, de pas, a l’espanyolisme nacionalista més ranci. Aquesta era una estratègia vàlida en d’altres temps, quan la gent s’empassava el que li deien per un aparell que es deia Televisió. Avui, gràcies a les xarxes de comunicació horitzontals, la cosa ja no cola. Avui, amb un cop d’ull qui més qui menys sap que la tauromàquia també és pròpia de la cultura catalana i que aquesta ILP no vol prohibir res. I que una cosa és jugar amb un animal en el marc d’una festa popular i l’altra, molt diferent, és torturar-lo i assassinar-lo pel gaudi d’assedegats espectadors enlluernats per no se sap molt bé quines essències pàtries. I que això que han venut com a “fiesta nacional” no és una festa, si no un espectacle (de pagament) que genera molts beneficis als que l’organitzen.

Fent veure que el que volen els que han presentat la ILP al Parlament és prohibir els toros, els que guanyen diners amb el negoci de les corridas sumen adhesions a la seva causa: com tots aquells que no volen que es prohibeixi res per llei (d’entre els quals els més requeteprogres de tots), els espanyolistes més rancis de tots (que identifiquen el brau amb la nació espanyola i que consideren la ILP un atac a Espanya), els que practiquen altres jocs amb bous (especialment a l’Ebre i al País Valencià), que temen que els correbous poden ser els següents, etc. Fent aquests titulars simplificats, posen al mateix sac coses diferents i van sumant.

Els que estem d’acord amb aquesta ILP, cal que desenmascarem la jugada dels “corridistes”. Així que cal deixar ben clares i altes algunes coses:

1. Una cosa és una festa popular i l’altre, molt diferent, un espectacle en què algú es lucra. Les corridas són espectacle i no una festa. I com a tals han d’acomplir una llei que regula les condicions en què es pot desenvolupar qualsevol espectacle (de seguretat, d’higiene… i també de la participció d’animals vius).

2. La ILP no pretén prohibir res com es diu darrerament, sino que només vol que els espectacles de les corridas de toros compleixin una llei vigent, segons la qual, no es pot fer pagar a ningú per veure com maten a un animal, sigui aquest un conill, un ocell, un elefant, un escamarlà o un toro.

3. La ILP tampoc va contra els toros ni contra la tauromàquia en general, sino que només vol actuar damunt una expressió molt concreta d’aquesta cultura: la corrida, en què es practica la tortura, lenta i agònica, i posterior execució d’un animal pel gaudi d’uns espectadors que han pagat una entrada per veure-ho. Que no pateixi cap aficionat a les corridas! Si la ILP prospera hi podrà haver corrides, però sense la tortura o mort de l’animal, com fan ja en d’altres latituds. Evidentment la ILP no afecta altres manifestacions de la tauromàquia, com els correbous o els festivals de retalladors, per exemple. En el primer cas perquè aquesta llei de protecció d’animals no és d’aplicació (els correbous són part d’una festa popular) i en l’altra perquè no es mata ni maltracta els animals, si no que només se’ls salta per damunt fent cabrioles. A més a més, els aficionats sempre poden anar, amb un cop d’avió o de cotxe, a altres latituds a veure corridas.

Perquè em fan posar el casco quan vaig en moto (perquè una llei ho diu), perquè estic a favor del rigor en l’evaluació dels debats públics, perquè m’indigna que determinades persones guanyin milions amb una farsa cultural que inclou la mort d’un animal i perquè les corridas ni m’agraden ni em semblen que aportin res d’interessant, torno a dir Prou!