Avui és Sant Medir, la festa del barri des d’on fem festes.org i festes.tv: Gràcia. I avui no treballem. Al matí hem estat empaitant les colles, en la seva anada a cercar les banderes i en el seu recorregut anàrquic pels carrers de la Vila i ara anirem a l’ermita a dinar. La festa és molt coneguda, almenys a Barcelona, pel llançament de carmels, però també conté alguns elements més desconeguts.

Un d’aquests elements més desconeguts és la relació de la festa amb l’aigua, amb els rius i les fonts d’una part del Parc de la Serra de Collserola. Una pista d’aquesta relació la trobem en el nom del sant, Medir, que prové de meder, una paraula que en la llengua dels nostres avantpassats ibèrics significa “riu”. Aquesta relació encara és més evident si tenim en compte que l’ermita on es fa l’aplec (l’acte central de la festa) és a la confluència de dos rierols i molt aprop de dos indrets on hi brolla aigua: la “Font dels Manyus” i la Font de Sant Medir, que antigament havia estat propietat del manantial de Can Jané, una font tant generosa que proveïa d’aigua a Barcelona i Sant Cugat. Avui, però, les dues rieres i els brolladors són en un estat bastant lamentable i pràcticament ningú té consciència de la importància de l’aigua en la festa, substituïda pel tema del pagès esdevingut sant, la persecució dels bisbes i la rocambolesca història de les faves.

Les confluències del rius i les font són, per la religiositat popular de molts pobles i de cultures ben diverses, indrets sagrats. (De fet, si tenim en compte la quantitat de gent que celebra la festa i va a l’aplec, potser també hauríem de dir que també ho és, de sagrat, entre nosaltres). És més, a mi em sembla, que l’anada a l’ermita és la continuació d’un culte arcaic: en temps molt reculats, la gent hi devia anar per demanar a les forces de l’aigua, digueu-li deus o divinitats, que plogués, o senzillament per agrair-los l’aigua que aquests dies comença a brollar de la muntanya. I encara avui, tots -de Sant Cugat i de Barcelona- ens reunim allà, al costat de les fonts i el riu.

L’altre element de la festa desconegut és el tortell de Sant Medir. Es tracta del típic tortell rodó de massapà, amb un forat al mig i farcit amb fruites per sobre, que aquest dia es fan a les pastisseries de Gràcia. Si tenim en compte que el que va originar el costum de llançar caramels era un forner de Gràcia, potser s’hauria de revaloritzar més aquest tortell. Com la resta de tortells hivernals, dels de Reis als de Sant Antoni, el tortell de Sant Medir amaga una fava a dins i unes peces sorpresa, de ceràmica o porcellana, que aquesta vegada són petites fruites animades, reproduccions en miniatura de plàtans, pinyes o maduixes amb ulls, que fan les delícies de tothom durant les menges d’aquest dia.