Avui, dia d’eleccions espapanyoles, tornant del meu poble amb la moto, cap a Barcelona, m’ha tornat un pensament que fa dies que va i ve. És sobre les línies d’alta tensió. I no només la conveniència de si cal fer-ne de noves o no, si no més aviat sobre el model energètic que representen, sobre l’impacte visual que tenen i sobre el futur que els espera.

Les línies d’alta tensió són unes grans torres de ferro, la forma de les quals pot recordar un arbre sense fulles o un coet espacial, que hom pot veure aquí i allà, atravessant serralades, parcs, boscos, o bé enmig d’uns camps o passant pels suburbis d’una ciutat. Totes aquestes torres (a vegades es tracte de simples pals on reposen uns cables), estan interconectades entre elles a través d’uns grans fils -les línies- que tenen per missió el transport de l’energia des del lloc on es genera fins al lloc on es consumeix.

A mi em sembla que aquestes estructures tenen els dies comptats. En primer lloc per l’impacte visual que tenen sobre el paisatge i els efectes perversos sobre la salut i el medi natural que provoquen. (L’alternativa a fer-les anar per sota terra sembla que és molt millor en tots els aspectes.) Però sobretot, jo crec que aquestes línies d’alta tensió tenen els dies comptats perquè representen un model energètic superat, caduc. Representen el model de l’era industrial, el model de la televisió massiva: un model de tipus jeràrquic segons el qual hi ha uns pocs que generen l’energia (o emeten imatges, com en el cas de la televisió) i una gran majoria que consumeixen aquesta energia (o escolten el que diuen per la televisió). Aquest és un model tecnològic superat pel paradigma que suposa l’aparició de la Xarxa. Tant pel que fa als mitjans de comunicació (que passen de la televisió a la xarxa) com en el model energètic (que passa de l’energia nuclear a a l’energia solar). I és que avui en dia, la tecnologia per a la autocreació d’energia solar ja existeix i està prou evolucionada com, per exemple, enviar coets a milers de milions de quilòmetres de la terra que funcionen amb aquesta energia. L’energia existeix i si no es vehicula comercialment és perquè no interessa a alguns. El model energètic està canviant i, agradi o no, més o menys depressa, aquestes torres que transporten l’electricitat  aniran desapareixent, i les plaques instal·lades en cases, cotxes i altres aparells formaran part del nostre  paisatge quotidià.