No tinc ni he tingut mai cap relació amb el món del cavall i en el poble on he passat bona part de la meva vida, la Festa de Sant Antoni no tenia, ni té, de moment, cap tradició festiva associada (almenys relacionada amb la figura d’aquest sant). Ara bé, des de fa uns anys em reservo sempre els dies de mitjans de gener per anar a observar aquesta festa en diferents poblacions catalanes. Durant tots aquests anys, he après que aquesta és una de les principals marques del calendari hivernal i que, malgrat la seva aparent diversitat de formes, totes les celebracions actuals provenen d’un mateix ritus arcaic que degué estar constituït per tres elements.

Al meu parer, el ritus de la festa de sant Antoni està format per aquests elements:

1. Els protagonistes són les bèsties domesticades per l’ésser humà. La festa no existiria sense la presència (sobretot) de cavalleries (cavalls, muls i ases, etc) i de tot allò que els rodeja (carros, carruatges, curses, etc). És una obvietat, però cal recordar-ho. Perquè els cavalls avui, segueixen existint, i no només com a nom que designa la potència dels motors dels cotxes, sino també com a animals vius, en granges i moltes altres instal·lacions de persones que els dónen noves utilitats, diferents a les del treball al camp o al transport de mercaderies: clubs d’hípica, empreses de lleure, competicions esportives, etc

2. El ritus es basa en el fet de donar 3 voltes a un espai sagrat per a la comunitat que la celebra i en una direcció especial: el sentit contrari de les agulles del rellotge. Aquest és l’element que dóna nom a una part de la festa de Sant Antoni Abat: els Tres Tombs (i les seves variants: “passades”, “beneïdes”, etc). Probablement, en temps molt reculats aquest espai sagrat fou una foguera feta amb ramatge verd i, d’ençà que el cristianisme s’afiançà al país, els tombs es fan al voltant de l’església.

3. La presència d’un tipus especial d’éssers festius, anomenats dimonis o botargues, i que difereixen en funcions d’altres diables. Aquests personatges tenen una diversitat de formes impressionant, però se’n poden distingir diversos trets que els caracteritzen: no llancen foc (almenys com a activitat principal), duen un tipus de vestits de color blanc i amb dibuixos de color vermell i verd, fets amb materials procedents dels antics oficis (civader, fuet, etc) i duen la cara tapada, o bé amb una màscara o bé amb un tros de drap. En algunes poblacions els dimonis barregen elements i funcions de la seva versió arcaica (botargues i dimonions) amb la versió cristiana (el diable vermell i amb cua).

4. La presència del ritus de l’arbre. En molts poblacions els actes també inclouen l’aixecada d’un gran pal cerimonial (el tronc d’un arbre i la seva capçalera). L’arbre es va a cercar al bosc, es talla i s’escorça, es porta fins al poble i es replanta a plaça mitjançant mètodes manuals. Alguns d’aquests troncs després es recobreixen de verd i se’ls dona forma cònica, convertint-se en monumental foguera a la que es pega foc durant la festa. En d’altres celebracions l’arbre es queda plantat amb el tronc pelat i serveix per a competicions de grimpaires.

A mi em sembla que aquests són alguns dels elements essencials d’aquesta celebració, presents en totes elles en major o menor mesura (amb la presència de només un dels elements, d’alguns o de tots).

La fotografies és de l’Encamisada, la festa de sant Antoni a Falset, que hem estat seguint intensament aquests dies. Les emocions viscudes amb les persones que hem conegut i els amics i amigues retrobats, més algun apunt dels aprenentatges d’aquests dies, els intentaré resumir aviat en un post. Avui estic massa baldat per dir res més… i necessito descansar.