No és la primera vegada que en boca de persones força enteses en temes etnogràfics sento que els gremis ja no existeixen i que determinats oficis han desaparegut. No entenc molt bé quina és la raó de tals afirmacions. Desconeixement? No sortir de casa o de la biblioteca? No veure-hi més enllà? Confondre concepte o funció per forma i nom?  Ja vaig explicar en un post anterior que em sembla que, més enllà de ser fruit de la ignorància, aquesta podria ser una estratègia premeditada amb obscures intencions i resultats.

És una actitud força estesa entre determinats estudiosos de la cultura popular catalana no saber veure les transformacions que un ofici ha sofert. Certament, molts oficis antics han desaparegut per sempre i no tornaran mai més, però d’altres segueixen ben vius… perquè senzillament s’han transformat. Bé, potser caldria matisar que s’ha transformat la forma com s’exercia l’ofici o fins i tot el producte que es fabricava, però d’aparells per posar-se als peus per caminar (diga-li espardenyes o diga-li sabates) encara en calen, de vehicle per anar d’una banda a l’altre per carretera (diga-li carro o diga-li cotxe) també, d’estris per jaure, dormir o seure còmodament (diga-li cadires, diga-li llits o matalassos… ) també… Potser no hi ha traginers (anant en carro), però si que hi ha transportistes, camioners i missatgers. Potser no hi ha carreters però si mecànics, que fan exactament la mateix funció: arreglar els vehicles amb què els humans van d’un lloc a l’altre. I així podríem anar fent. Es confon el concepte i funció de l’ofici amb la seva forma i el seu nom. Però a vegades ni tant sols això. Constato amb certa sorpresa en un llibre sobre “els oficis perduts” que l’autor inclou en la categoria d’oficis que ja no existeixen: els titellaires, els carreters, els veremadors…. Em sembla senzillament increïble. Com pot ser que un autor d’aquesta envergadura digui això? Creu realment aquest home que el raïm es recull sol? O que ja no hi ha titellaires que van de plaça en plaça explicant històries? Com pots ser?

Molí de farina ecològic. Tarroja de Segarra, 2014

El mateix passa amb els gremis, les agrupacions de persones que fan el mateix ofici. He sentit moltes vegades que els gremis ja no existeixen. Com que no? Només cal fer una senzilla cerca al Google per adonar-se que els gremis segueixen ben vius. Potser ja no són exactament igual que abans, ni en importànica, ni en funcions, ni en serveis. Potser ni tant sols es diuen “gremis”. Ho desconec. No sóc expert ni en gremis medievals ni en gremis actuals. Ni és un tema que m’interessi especialment, almenys ara. Però el que és segur és que els gremis, com els oficis, han evolucionat i s’han transformat. Però la seva funció, la d’agrupar persones que fan la mateixa feina, defensar col·lectivament els seus interessos i oferir-los serveis a un millor preu, segueix essent necessari. I quasi tots tenen web. Jo m’atreviria a dir que els gremis no només no han mort, sino que crec que n’hi ha molts més que abans perquè també hi ha nous oficis (dissenyadors gràfics, programadors, muntadors d’antenes i aparells de telecomunicacions, tots els metges de la medicina dita alternativa, fisioterapeutes, etc). M’atreviria a dir que una de les raons del seu reviscolament és l’aparició d’Internet.. però bé, no vull fer aportacions d’aquelles que després m’acusen de ser massa “agosarades”.

Oller. Marratxí, 2015

Més aviat, el que volen dir aquests que donen per morts certs ofici i els gremis és que en les festes d’ara, i especialment en la Festa de Corpus, els gremis no adopten la funció que havien tingut històricament: encarregar-se del manteniment i passeig de certes bèsties i altres elements festius, com els gegants, que els identificaven. En això si que hi estic totalment d’acord. Els gremis actuals quasi bé no participen, com a tals, de cap festa. Potser alguns celebren la seva festa, la del gremi, però poca cosa més. És sabut que antigament molts gremis eren els propietaris dels elements festius (gegants, dracs, etc) i que ells o persones pagades per ells eren els encarregats de fer-los sortir en les festes, com per exemple en el Corpus, on la processó estava formada per representants de cada gremi, cadascun amb la seva bandera identificativa i la seva “escenificació”. A més a més, cada gremi feia un determinat ball. Avui, són associacions de lleure i cultura les encarregades de fer aquesta tasca…