Tenint com tenen els castellans aquesta, diguem-ne, tendència històrica a fer-se seu allò que no els correspon, a sumar cap a la seva pròpia causa coses que no els pertanyen i fer números que no són del tot rigorosos, algú, algun dia, hauria d’investigar a fons per saber exactament quants milions de persones parlen aquesta llengua que en diuen español, però que en realitat és “castellano”.

Ho dic perquè, per exemple, a la Viquipèdia, a l’article sobre aquest idioma, diu que parlen l’español entre 450 i 520 milions de persones… Fins aquí bé, però és clar, si mires amb detall les dades d’España, que són les que més coneixes, els que han escrit el text compten que d’una població de 46.951.532 persones el parlen 46.388.113… O sigui que només 600.00 persones, aproximadament, parlen, juntes, català, euskera i gallec. Deu n’hi do! Imagineu si amb els números d’España fan això, com deuen fer els comptes a Sudamèrica, un continent on, segons ells, el quítxua, l’aymara o el mapuche (per posar només tres exemples de les centenars de llengües vernacles sudamericanes) tampoc es deuen parlar massa… Així funcionen els que tenen mentalitat colonial: comptant malament, fent la vista gruixuda i sumant per a la pròpia causa allò que és dels altres.

Estic convençut que el primer que ho faci -això de comptar amb molt de rigor quanta gent parla aquesta llengua malanomenada “española”- podrà provar fàcilment que no és tan parlada com diuen. Ara, a més a més, amb la Internet i webs com Ethnologue, aquesta tasca és molt més fàcil de fer… De moment, de la partida de 46 M de parlants de l’español d’Espanya ja s’en poden treure entre 5 i 9 M que són els parlants estimats del català-valencià-balear.

En aquests interessants mapes de l’ús del twitter queda clar: en negre les zones de sudamèrica (amb llengües indígenes o no connectats) i que els grans comptadors de l’imperio español, de segur que marquen com a “zona de habla española”.