Mitjans de maig. Amb tota la pluja caiguda, enguany el verd s’enfila amunt i amunt, amb molta força. Amb el fred deixat definitivament enrera, i unes pluges abundants, com les que han caigut aquest any, el regne vegetal es desperta i treu el seu cap, ben verd, amunt, buscant el Sol, amb més força que mai. Amb el despertar de la vida vegetal, també desperten la imaginació humana… i les al·lèrgies.

Desperta la natura, recomença el cicle. Amb el fred deixat definitivament enrera els arbres rebroten i les llavors germinen. Dies més tard, en un moment que depèn del temps que ha fet en els darrers mesos i de cada espècie de planta o arbre, arriba l’hora d’iniciar el cicle de la reproducció en el món vegetal, un moment bàsic pel seu esdevenir etern. A través del pol·len, les plantes, amb l’ajuda d’animals o entre elles, es fecunden: és el primer pas cap al fruit, depositari de la llavor que, un any més tard, contindrà la potència d’una nova vida que permetrà reiniciar el cicle.

Estic convençut que al mateix temps que desperta la vida vegetal, també desperta la imaginació humana. M’ho corrobora la meva pròpia experiència, la viscuda aquests darrers dies. Aquest despertar, facilita, per exemple, la percepció de la Catalunya fantàstica. Així, la N ;c) és una fada eterna, multiorgàsmica, que riu mentre fa l’amor. I en J un xaman autòcton, mig saurí mig visionari, que guia la vida dels altres a través d’un pèndol daurat. En C és un follet cul inquiet, que no para, amunt i avall, alimentant als seus i fent de node entre persones i petites històries que s’entrellacen. I en J un solitari artista anglès, misàntrop per culpa de la seva família, però que de la ferralla en fa art. I tots, botargues que es reuneixen en un mas entre camps, rodejats de moixets, per tramar-ne alguna. O al mig de la plaça, per ballar sardanes. No sé si tot això és ben bé així, realment, perquè jo, aquests dies, no hi sóc del tot… Bado i m’encanto amb el que m’envolta, mig-estabornit per tants esternuts.

Situat en aquest context, l’esternut primaveral és el resultat de l’intent fallit de fecundació entre un vegetal i un animal. I jo, que sóc mamífer, quan arriba la primavera no paro de rebutjar els intents de fecundació de tota classe de plantes gramínies que, no sé molt bé per quins sets sous, em confonen amb un dels seus. No hi puc fer-hi res. Durant bona part de la meva infantesa em van vacunar amb injeccions setmanals. El resultat fou nefast i, per tant, el mètode per combatre aquest desequilibri, totalment ineficient. Més tard, he provat les pastilles antiestamíniques, un tractament que només combat els efectes més empipadors de l’al·lèrgia, però que no elimina el problema d’arrel. Les pastilles ajuden, sens dubte, a passar els maleïts efectes de l’alèrgia: esternuts, rinitis general, conjuntivitis, espessura mental i la baixa energia. Però només prenent pastilles no s’arriba a solucionar el problema…

L’altre dia em van corroborar una intuïció que en els darrers anys havia aparegut amb força en mi des que, en el meu primer viatge al Nepal, em vaig adonar que, malgrat estar envoltat de camps de blat, allà no tenia al·lèrgia. Com podia ser? Només podia ser que a certa altura el pol·len sigui diferent o que el menjar d’allà hi influenciés d’alguna manera. Doncs si, les al·lèrgies primaverals es poden guarir controlant el que hom menja. Que hi ha certa relació entre alguns aliments i l’al·lèrgia. Certs aliments i begudes poden afavorir l’aparició dels inconvenients (rinitis, conjuntivitis, etc) que provoquen les al·lèrgies i per tant s’han de suprimir els mesos abans de l’aparició del pol·len. Com que cada cos és un món, els aliments prohibits durant aquesta època són diferents per a cada pacient i per cada tipus d’alergia. A mi, per exemple, que sóc alèrgic al pol·len de les gramínies, enguany m’han recomanat que suprimeixi els alcohols superiors a 14 graus, els festucs i els cacauets. Aquests aliments provoquen, segons qui m’ho va diagnosticar, que per la meva estructura interna, es generi un desequilibri temporal. Com que no sóc ni bevedor ni un gran amant dels fruits secs, ho provaré. Però, mirant per Internet, també he vist que també hi ha “reacció creuada” (així es diu tècnicament això) entre el pol·len de les gramínies i els tomàquets, el kiwi, els  cítrics, el meló, la síndria, el blat, els préssecs, les cireres, prunes, ametlles i els cereals. Ufffff… això ja serà més complicat. Seguiré investigant, amb el permís dels esternuts.

(Les fotografies són meves i d’en C, que de tant en tant em roba la càmera)

 

PD: Abril de 2013. Com que a mi aquest sistema d’autocuració em funciona i m’ho aplico (amb una eficàcia sorprenent) i com que em consta que algún al·lèrgic ha arribat al bloc buscant solucions, detallo una mica més… El que ha de quedar clar són dues coses. Una: que cada alèrgia és diferent i per tant, per cada alèrgia hi ha uns aliments diferents a descartar. I dues: que la supressió d’aquests aliments s’ha de circumscriure exclusivament al temps de la pol·linització de la planta a la que t’han diagnosticat que ets al·lergic. El que provoca la reacció més agressiva, almenys a mi -que sóc alèrgic al pol·len de les gramínies-, és el tomàquet durant la primavera i l’estiu, i els melons i la xíndria a l’estiu. Però fora del temps de polinització en menjo habitualment. Lo de deixar els alcohols també va bé, tot i que jo en prenc de tant en tant i no passa res. Com que de pressecs, kiwis, prunes i cireres no n’acostumo a menjar mai, no sé quin efecte provoquen. La resta, fruits secs i cereals, encara no sé molt bé quin impacte tenen… seguiré investigant.