En un país tant festiu com el nostre sembla increíble que ningú no hagi pensat encara com celebrarem el dia que ens proclamarem, en un procés pacífic i democràtic, independents d’Espanya i membre de ple dret d ‘Europa. Com que diuen que perquè una cosa passi primer cal pensar-la i imaginar-la, aquí van les meves reflexions.

Si, ja sé que aquest post és fruit de l’excitament de la manifestació Pel Dret a Decidir d’ahir 1 de desembre, però no me n’he pogut estar… Les idees que ara exposaré van començar a gestar-se anys enrera, quan un dia per la televisió vaig veure com festejaven (a Letònia el 1991?) la seva independència respecte a la URSS. De sobte, aquelles primeres idees van agafar cos quan el Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, representant de la sobirania del poble català, va assenyalar ara fa uns dies la data del 2014 com a òptima per celebrar un referèndum d’autodeterminació dels Països Catalans. Allò em va fer pensar…: com celebrarem nosaltres el dia que ens independitzem d’Espanya? Tirarem coets? Sortirem al carrer amb els cotxes fent sonar el clàxon, com quan el Barça guanya la lliga? Diuen que perquè una cosa passi, primer cal que imaginar-la. Doncs jo he imaginat així l’endemà del dia en què proclamem la independència. Com que segurament, la reacció espontània (amb cotxes, senyeres i demès..) es produirà sense control, he pensat en una celebració més “oficial”, per dir-ho d’alguna manera. Una celebració que requereix d’un mínim d’organització.
Es podria anomenar Cercavila de la Llibertat i consistiria en una macrocercavila que desfilaria des de les diferents entrades de Barcelona, fins a encerclar el Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella. La particularitat d’aquesta gran marxa festiva seria que hi podrien participar tots els grups de cultura popular i tradicional vinguts de tots els pobles i ciutats del país que ho desitgessin. Podria estar encapçalada pels trabucaires i seguida per les milers de figures festives, ja sigui amb forma d’animal (dracs, àligues, bous, mules i mulasses) com amb formes antropomòrfiques (gegants i capgrossos) que hi volguessin participar. També hi podrien participar manaies i estaferms (de Setmana Santa), colles i grups de danses i balls populars (bastons, moixigangues, cercolets, jotes, sardanistes, etc), músics de tot tipus, grups de construccions humanes (castellers, muixerangues, falcons, etc), colles de diables i dimonis, etc També es podria utilitzar de forma ben visible la pirotècnia festiva, de gran tradició al país (tronades, mascletades, traques, etc).

És clar que per organitzar un tipus de celebració d’aquest tipus caldria un grup de persones alliberades d’altres feines treballant tot un any i molta complicitat institucional i associativa. I sempre amb la incògnita de saber que passaria en el referèndum. L’avantatge és que avui tenim la Internet i tot un conjunt de tecnologies que, d’una forma bastant senzilla, ens permet anar organitzant de forma virtual aquesta Cercavila de la Llibertat…