S’atura al semàfor i per l’escletxa que deixa el casc que duu (que duu, sigui dit de passada, perquè la llei ho exigeix no pas perquè ell estigui obsessionat amb la seguretat), la veu dins el Bar Mut. És al costat d’un noi, fent-li magarrufes i bevent una copa. Està molt riallera i s’hi abraça amb passió. No s’ho pot creure.
En les seves imaginacions masoquistes sempre se l’havia imaginat (tots aquests dies en què ha estat pensant en ella), sola a casa seva, lamentant-se pel recent trencament. Doncs no, desprès d’un any i mig d’haver trencat la relació, l’A és amb un altre home i passant-s’ho d’allò més bé, pel que sembla. Està tant xocat pel que està veient a través dels vidres del Bar Mut, que no reacciona fins que des de darrera sona un clàxon. Aleshores, mira un moment pel retrovisor de la moto i torna la mirada fins l’interior del bar. Ara ella el mira i, just abans que ell arranqui de nou, li fa una ganyota, entre sarcàstica i cruel, volguent dir: què et penses, estúpid, que em quedaria plegada de braços retorcent-me de dolor i lamentant-me com tu?
