Fa uns dies vaig llegir el llibre “2014. Que parli el poble català” de Josep Lluís Carod Rovira. El llibre demostra que en Carod és un excel·lent orador i un home d’idees, de bones idees. Hi ha arguments sòlids, interessants reflexions i frases per a subratllar (com la famosa, “jo no sóc independentista, estic independentista”). La lectura és altament recomanable per conèixer els arguments i idees del moviment independentista actual, moltes de les quals comparteixo. Ara bé, també hi trobo moltes mancances al llibre, com una estratègia temporal i un full de ruta clar per assolir la independència i propostes concretes com per exemple què hem de fer amb els edificis públics espanyols una vegada quedin sense raó de ser.
Avui, la independència de Catalunya és molt més possible i molt més probable que mai. Bàsicament perquè ara existeix Europa i ja no serveixen altres organitzacions supranacionals (com Espanya). Ara bé, perquè la independència de Catalunya sigui un fet hi ha d’haver una massa crítica de gent que la vulgui. I per això cal que l’independentisme sigui una opció interessant i atractiva per gent molt diversa. I com que l’independentisme és una condició temporal, com la d’immigrant, que algun dia es deixa,
es pot ser independentista català i que t’agradi el flamenco, com que t’agradi el rock progressiu, el blues o la samba
es pot ser independentista català i ballar sevillanes, com també ballar claqué o ballar danses africanes
es pot ser independentista català i pujar castells, o no fer-ho
es pot ser independentista català a i no saber ballar sardanes, o ballar-les molt bé
es pot ser independentista català i ser musulmà, o budista, o hinduista, i també cristià
es pot ser independentista català i ser de la selecció espanyola de futbol (hi juga el xavi), com de la de camerun (hi juga l’etoo i el kameni)
es pot ser independentista català i tenir el color de la pell moreno, blanc, groc o negre, els cabells panotxes, arrissats o ser calvo
es pot ser independentista català i no anar amb un mocador palestí al coll, o anar amb corbata i mocasins
es pot ser independentista català i dur tatuatges o ser membre de l’opus dei
es pot ser independentista català i parlar xinès, castellà o newar
es pot ser independentista català i ser de dretes o d’esquerres, o del partit pel mig
…perquè la independència és una reivindicació exclusivament política…. És una alternativa d’organització política del territori: en comptes de formar un estat que es diu Espanya (que ens va ser imposat i amb el que mai hem estat a gust) formar-ne un altre de nou, en el marc de la Unió Europea, anomenat Catalunya. És així de senzill. I aquest objectiu només es pot assolir de dues maneres, tirant pel dret o marejant la perdiu.
