Ahir, per casualitat, mentre buscava una informació al meu gestor de correu, vaig anar a parar a un correu electrònic que fa força anys em va enviar la L amb aquest poema, que recupero:

De tu, el que més m’agrada
és que siguis de carn,
que em pertanyis a mi
i que, a més a més,
existeixis.

Paràbola i clam de la cosa humana
(1974), Miquel Àngel Riera