Aquesta festa major vaig tenir l’oportunitat de parlar força amb en Pere Riba, bon amic de la família, company d’aventures polítiques i culturals del meu pare i jutge de pau de Matadepera. Xerrant xerrant em va revelar el que ell considerava un bon secret. Una mena de coneixement personal adquirit amb els anys que li servia a ell per pronosticar la duresa de l’hivern en funció d’un determinat element de la naturalesa: les canyes verdes.

En Pere em va explicar que per saber si un hivern seria fred o no, calia fixar-se en les canyes que creixen de forma desordenada al costat de rierols o rieres seques, i també al costa de camins. Segons ell, aquestes canyes verdes són una espècie d’oracle de la intensitat del temps hivernal que està per venir. Diu que si entre finals de l’estiu i principis de la tardor, les canyes han tret els seus plomalls blancs característics, aquesta és una senyal inequívoca de que l’hivern serà especialment cru. Bé, de fet cal fixar-se en el tamany d’aquests plomalls: com més grans siguin més cru serà l’hivern.

Després de la conversa, vaig oblidar el tema fins que ahir, tornant del poble, vaig veure que les canyes de la Riera de les Arenes, al costat de Terrassa, havien tret plomalls!!

Igonoro quina lògica interna de les canyes fa funcionar el mecanisme que activa els plomalls (malauradament no disposo de coneixements suficients de biologia), ni perquè ho fa, però aquest hivern comprovaré atentament si aquesta observació de metereologia popular revelada pel Pere funciona o no.

L’observació de determinats elements de la natura i del comportament de certs animals i la seva relació amb el temps present i futur són a la base de la metereologia popular, una branca molt interessant del coneixement. Es tracta d’un coneixement que permet pronosticar determinats comportaments del temps en funció de l’observació de núvols, animals o plantes. Tothom sap per exemple, que si “el cel és rogenc, pluja o vent”. Avui molta gent ha perdut aquest coneixement, o fins i tot ignora que existeix, però afortunadament gran part d’aquest bagatge subsisteix en llibres que el recullen i en persones encara vives. Al meu parer, tot aquest coneixement és interessant, per dues raons: en primer lloc, per la manera com s’ha obtingut: perquè es tracta d’un coneixement sorgit de l’experiència i l’observació directa, i no pas fruit d’un procés només intel·lectual. I en segon lloc perquè es tracta d’un saber que ha passat pel sedàs del temps.

PD1: Revisant el post penso en les curses que es fan a Mallorca amb canyes verdes, les anomenades “Corregudes de joies” o cóssos durant l’estiu, i els premis (joies) que, penjats damunt algunes d’aquestes canyes, es donen als participants…. Ara mateix no la veig, però alguna relació hi ha d’haver amb tot això de la predicció popular de l’hivern… Diria que, a més a més, alguna vegada he vist al Costumari il·lustracions de nois disfressats amb les canyes i els plomalls per Carnestoltes… investigaré una mica més.

PD2: Em diu el Pere que és molt important (indispensable) remarcar que només fan de predictors meteorològics els plomalls de les canyes tallades aquell any. Pel que sembla, cal tallar els plomalls cada any perquè puguin actuar com a predictors. Per tant, hom no s’ha de fixar amb tots els plomalls (n’hi haurà de diferents intensitats de blanc) sino només amb aquells que hom sap que han crescut aquell any de nou.

Observacions metereològiques

30 de novembre de 2008: Fa una setmana que estem inmersos en un fred quasi polar, més popi del desembre o el gener que de finals de novembre. Neu a cotes baixes i molta neu al Pirineu, que ja ha obert les estacions d’esquí. Sembla que l’hivern s’ha anticipat.

26 de desembre de 2008: temporal de Llevant a Catalunya. Pluja abundant i vent molt fort que provoca un temporal marítim que en alguns casos no té precedents.

6 de gener de 2009: baixen molt les temperatures i neva a cota zero a tot el Principat. A Barcelona primer arran de mar i neva al Tibidabo i a Sant Llorenç del Munt. Adjunto una foto feta per Antonio Gil d’una nevada a la Mola de mitjans de gener.

2 de febrer de 2009: Sembla que les prediccions d’en Pere aquesta any han funcionat. Som a principis de febrer i un nou temporal de neu i baixes temperatures està col·lapsant els aeroports Europa.