Aquest cap de setmana he descobert les “ecoperles” o boles de rentar, un invent d’aquells que pot revolucionar la manera com es renta la roba.  Es tracta d’una bola de plàstic que es posa dins la rentadora o el rentaplats i que renta. La bola, que duu unes pedres a dins i dos imans, acompleix exactament la mateixa funció del sabó, però sense contaminar i per procediments físics: canviar l’estructura mol·lecular de l’aigua per tal que aquesta tingui la propietat de netejar.

Desconec l’abast de la implantació d’aquesta innovació revolucionària en el conjunt del país, però al poble de l’Empordà on vaig ser jo aquest cap de setmana, pràcticament tothom renta la roba amb aquesta bola. La cosa va anar més o menys així. De nit, en conversa amb uns amics va sortir el tema de l’aigua i de com els rius empordanesos són bastant bruts per culpa dels abocaments, un fet que, malhauradament, no és gens anòmal en la tònica general del país. I de cop, algú va mencionar la “bola que renta” com una contribució en positiu per reduir els abocaments de productes químics al riu. – Una bola que renta? – Què collons és això?…

Doncs si. Es tracta d’una bola de plàstic biodegradable, gran com un puny tancat, que conté unes petites peces de ceràmica a dins i un iman a cada pol. La bola, per efecte de la interacció entre les peces de ceràmica i els imans, canvia l’estructura mol·lecular de l’aigua (exactament el mateix que fa el sabó) de manera que li permet que renti la roba o els plats, segons on es posi la bola. L’estructura de la bola aconsegueix, per procediments físics, el que el sabó aconsegueix mitjançant procediments químics. Impressionant. La bola, que no fa miracles (no treu el greix), té una vida útil d’unes 1500 rentades i es recarrega amb el Sol. Els avantatges de la bola són evidents: elimina l’abocament dels químics contaminants que contenen els sabons i no agredeix als teixits, entre d’altres. Es veu que a Europa ja hi ha marques que estan fabricant rentadores sense detergents!

Quan m’ho van explicar em va sembla tant raonable que en vaig comprar una abans de marxar cap a Barcelona. La bola funciona tant bé que els mateixos que la compren es fan recomanadors del producte i la venen als amics, familiars i coneguts. A mi me la vendre la Maria, la mare d’un amic, que també em va regalar uns quants tomàquets de penjar. La vaig veure tant entusiasmada que no em va caldre que em convencés gaire. La millor prova de que la bola funciona era la manera com en parlava la Maria. La bola val entre 20 i 40 euros, segons la marca, i té una garantia de tres anys. He tingut la oportunitat de provar-la i puc dir que la cosa funciona.

Amb la Xarxa Internet, i amb el boca-orella com a arma, entre tots podem contribuir a fer que hi hagi menys abocaments als rius… A la Xarxa hi ha diverses marques d’aquestes boles: la “oko ball“, o altres que tenen a la tenda de la Fundació Terra. Es veu que a països com Japó i Corea, dón és originari l’invent, tothom funciona així i ja no s’utilitzen detergents. Que tremolin els grans fabricants de sabons contaminants! Els petits canvis són poderosos!

(Una reflexió final: la innovació m’ha estat transmesa des d’un petit poble. Que jo sàpiga l’invent encara no ha arribat a les grans ciutats…)

PD 30 de novembre de 2008: Sembla que aquest invent està inspirat en el sistema de nous per rentar que fa segles que es fan servir a l’Àsia. Es tracta dels fruits de l’arbre Sapindus mukorossi o Sapindus Trifoliatus que creix en India y Nepal. Avui n’he comprat una bossa per provar-les.