Aquest dissabte, a més a més de jugar-se el Barça-Madrid, es celebra la festa de Santa Llúcia, una diada molt rica en continguts, especialment al Nord d’Europa, que s’origina al voltant de la figura d’una dona el nom de la qual significa “camí de llum”. Com que fa anys que em miro els sants cristians com a les divinitats asiàtiques, a la recerca de detalls iconogràfics que puguin donar pistes sobre qui són i què representen, ahir em va sorprendre especialment un detall en què no havia reparat mai i que pot ser important alhora de desxifrar l’univers simbòlic que hi ha al voltant d’aquesta santa.
Pintura de santa Llúcia a l’ermita de santa Caterina a Torroella
Si un es fixa amb els detalls amb les imatges on apareix la Llúcia, s’adonarà que els ulls que duu la santa en el plat no són els seus, tal i com pretén la llegenda, que diu que se’ls va arrancar per demostrar la seva fe en Jesucrist. Els ulls que hi ha al plat no poden ser els de Llúcia, perquè en les imatges Llúcia apareix amb els seus propis ulls, que són ben oberts. Ens trobem doncs, davant una representació d’una entitat sagrada que s’explica, sobretot, perquè té quatre ulls. La imatge de santa Llúcia evidencia que, amb el seu oferiment de dos ulls, proporciona llum, visió. Una divinitat que ajuda a veure millor les coses i que adverteix que cal estar sempre desperts, amb els ulls ben oberts, a l’aguait.
Les celebracions del cicle hivernal català, i especialment les celebracions de desembre de Nadal i Reis, són plenes de referències a personatges misteriosos i eteris que, per tenir més de dos ulls, “tot ho veuen”. Una mica com l’Ujanko basc. Hi ha referència de personatges mítics que tenen molts ulls, com en Fumera (també conegut per Ximineia perquè entra per la xemeneia), que té set ulls i quatre orelles i que és l’encarregat d’explicar als Reis Mags si els nens s’han portat bé. També els Reis Mags d’Orient, i els seus patges, “tot ho veuen” i “tot ho senten”. Queda, doncs, en el subconscient col·lectiu i diluït en celebracions de sants com Llúcia o en personatges avui reals com els Reis d’Orient, el record d’un personatge mític, que, amb un número diferents d’ulls, tot ho veu.
Les rodes d’un carro-temple mòbil, amb els seus ulls, tres per roda
Les imatges de divinitats amb més de dos ulls són força freqüents arreu del món, i especialment entre les religions politeístes, com l’hinduisme, on també és freqüent que les imatges tinguin diversos braços. També en el buddhisme, la majoria d’imatges que representen Buddha tenen un tercer ull, al bell mig de la front. Aquest tercer ull, que també he observat en algunes imatges romàniques de Crist, és el que es nota quan es medita i el que segons el buddhisme, ajuda a “veure les coses tal i com són”.
Els ulls de l’Stupa de Boudhanath
Al Nepal, la majoria d’Stupas tenen vuit ulls. Les Stupas són uns monuments massissos de forma rodona que simbolitzen l’Univers i Buddha a l’interior del qual hi ha una relíquia d’algun buddha. Són en origen monuments funeraris, una evolució dels munts de pedres que a les muntanyes es coneixen amb el nom de “txorten” o “txaitia” i que es basteixen al voltant dels ossos d’una persona morta. D’aquest tipus de construccions n’hi ha una varietat infinita (al Japó, a Índia, a Thailandia, etc) però la gran majoria tenen una estructura al capdamunt que vindria a representar un rostre amb vuit ulls (dos en cada una de les quatre parets que formen la cara) que miren en totes direccions i que tot ho veuen. Les stupes són fascinants no només per la seva bellesa i tot el seu impressionant simbolisme, si no també per tot el què passa al seu entorn.
De fet, tal i com es pot veure clarament en aquesta imatge antiga de l’Stupa de Boudhanath, la més gran del món, les Stupas són el centre de la comunitat. Al seu voltant s’articula la vida social de la comunitat que les va crear i que les utilitza diàriament. L’Stupa és l’imago mundi, de la que parla sempre Mircea Eliade, el centre del món, l’eix que serveix per orientar la persona i la comunitat. En la nostra segona expedició etnogràfica al Nepal, vam poder gravar molt material videogràfic al voltant de tot el que passa a l’entorn d’aquesta Stupa: un enterro d’un lama, els rituals diaris, l’arribada dels turistes, una gravació d’una pel·licula, les baralles entre captaires, els focs, la processó de la divinitat anterior (Mumla), la festa de la lluna plena… Ja tinc ganes de tornar a veure aquestes imatges… Que santa Llúcia em conservi la vista per poder-ho fer!
