Aquesta setmana passada els diaris informaven de la desaparició de la figura del Nen Jesús del pessebre monumental de Barcelona. La cosa no passaria de ser una anècdota més d’aquesta crònica de successos en què s’ha convertit la vida social barcelonina, si no fos per un petit detall que no hauria de passar desapercebut: segons la tradició cristiana, a mitjans de desembre Jesús encara no ha nascut i, per tant, la seva figura no ha de ser encara al pessebre!
La desaparició -robatori- de la figura del Nen Jesús i d’altres figures dels pessebres monumentals va pel camí de convertir-se en una tradició més dels nadals catalans. Segons la premsa, aquest fet ja està documentat en diferents poblacions, als anys 1996 (Sarrià), 1997 i 2002 (Sant Cugat del Vallès) i cada any (el Prat), entre d’altres. Es desconeixen les intencions reals dels autors de tals robatoris però sovint se’ls vincula a grups “antisistema” que amb aquesta acció, o bé pretenen denunciar determinades injustícies socials o bé reivindiquen la laicitat.
Com és sabut, cada 25 de desembre els cristians rememoren el naixement de Jesucrist, recreant l’escena, teatral i plàsticament, del l’infantament del Nen que “portarà la llum al món”. Els que no són cristians celebren igualment la festa, com a celebració destinada a honorar els més petits a fills i filles, amb un conjunt d’accions que fan que aquests se sentin centre d’atenció i uns éssers especials per uns dies. Els ritus s’esdevenen a l’interior de les cases, però també a l’espai públic. Totes les manifestacions nadalenques, en quant a ritus que són, no són pas un producte estàtic sense sentit, sino més aviat un procés, un conjunt d’accions que tenen un ritme i, en el cas del Nadal, dos clímax: la nit del 24 de desembre i la nit de Reis. Els pessebres casolans, per exemple, es comencen a muntar amb l’inici de l’Advent. Durant els dies previs al Nadal els nens juguen amb el caganer fins que, el dia 24 de desembre a la nit, es posa la figura del Nen Jesus a l’escena del naixement i es canten nadales davant el pessebre. El mateix passa amb les figures dels tres reis mags, que dia a dia es van movent fins que arriben a la cova, el 5 de gener a la nit. Un procés semblant té lloc en els Pessebres Vivents i les Cavalcades de Reis, que no són sino parts de la plasmació teatral del mateix ritu. Així, les cavalcades acaben sovint amb l’adoració dels Reis a la imatge de Jesus que és a l’església o al pessebre monumental. La tradició pessebrística cristiana marca que la figureta del nen acabat de néixer no es posa al pessebre casolà ni al monumental fins al dia 24 a la nit, de la mateixa manera que el nen petit només apareix (o només hauria d’aparèixer) als pessebres vivents a partir de la nit de Nadal, que és el moment en què s’esdevé l’infantament del nadó.
Tenint en compte tot això, són conscients els autors d’aquests robatoris que, amb la seva acció el que estan fent és, precisament, perfeccionar el ritus nadalenc cristià? Perquè els resultats aconseguits estan molt allunyats de les seves intencions inicials… O potser és que els diaris s’equivoquen en assenyalar els culpables? No serà que el robatori el cometen grups ortodoxos cristians, rollo e-cristians o alguns grupúsculs fanàtics així, entestats en ser fidels a la tradició? Sortirem de dubtes la nit del 24….
PD: 20 de desembre de 2008. Acabo de passar per davant del pessebre i la figura, que suposadament havia estat robada, ha estat restituïda. Deu ser una còpia perquè, que jo sàpiga, cap grup ha emès cap comunicat ni s’ha muntat una operació policial a gran escala per recuperar la figura. Això si, cinc dies abans que neixi Jesus, aquest ja ha nascut, almenys al Pessebre de Barcelona. Així que aquest pessebre monumental passa a formar part, enguany, del catàleg de males pràctiques amb què l’ajuntament de la ciutat ens ha obsequiat aquest Nadal (amb arbres de Nadal que funcionen a base de pedalar bicicletes, inclosos).