L’altre dia, principis d’abril, vaig sortir a fotografiar els camps del costat del poble. Fa dies que tot està revolucionat: després de l’hivern i de les pluges de març, molt abundants, la Primavera ha esclatat amb tot el seu esplendor i els sembrats ja pugen amunt amb força. I encara més, juntament amb la verdor de l’userda i el blat, al groc de la colza i al blanc de la poma florida, molts altres camps són marrons i presenten un aspecte impecable: els pagesos ja els han sembrat amb el blat de moro que a la tardor, si tot va bé, podran collir.
Durant la tardor i l’hivern, una vegada feta la collita, no hi ha gaire feina al camp. De tant en tant els pagesos surten a llaurar amb els tractors, a escampar-hi “suc” i altres tipus d’abonaments i a “ruixar-los” per tal que no creixi la mala herba. Totes aquestes tasques es fan sempre al cap d’uns dies que hagi plogut (o just abans). Utilitzen unes grans eines – que serveixen per treballar la terra- i que adjunten a la part posterior dels tractors: el “ratovat”, els discos, etc I com que no hi ha hagut gaire moviment als camps, tampoc he fet cap post d’aquesta sèrie sobre el cicle agrari que vaig començar al juliol, a l’agost i al setembre de l’any passat.
La sembra és una de les activitats més destacades de finals d’hivern i principis de la primavera tot i que el moment de fer-la depèn -com tot a pagès- del temps que fa i del que ha fet. Aquí, a principis d’abril, i tenint en compte que enguany diuen que tot va molt tard, els camps comencen a presentar diversos aspectes, en funció del que s’hi ha sembrat durant l’hivern. Aquests dies molts tenen un aspecte impressionant, com si algú hagués passat un gran rasclet i els hagués pentinat. De fet, molts dels pagesos que sembren blat de moro són els culpables d’aquest aspecte que ara tenen aquestes enormes extensions de terra. (En un altre post explicaré quin és el procés de la sembra del blat de moro).
Un dels camps més lluents són els sembrats amb colza. La colza és una planta destinada al farratge animal però també utilitzada en l’actualitat per a fer combustible dièsel. Famosa tràgicament per una intoxicació massiva produïda amb oli seu, m’ha semblat veure que la colza té un creixement bicolor: primer dona una flor blanca i, tot seguit, puja una mica més amunt i treu una flor groga. Els camps sembrats amb colza són d’una bellesa espectacular pel groc intens de les seves flors i aquests dies és freqüent veure turistes de cap de setmana que s’aturen al costat dels camps per fotografiar-s’hi.
Molts camps de colza es sembren al costat de pomeres perquè, d’aquesta manera -atraient abelles i altres insectes amb el pol·len de les flors-, també s’aconsegueix polinitzar les flors de les pomeres perquè donin les pomes. I és que, a principis de Primavera, a finals de març, les pomeres esclaten i treuen les seves flors blanques característiques. Aquests són dies intensos pels que treballen les pomes, doncs cal fer tot un tractament especial a la planta una vegada ja ha florit. (Espero poder fer, en anys posteriors, un seguiment del cultiu de la poma, prou important en aquesta zona).
El blat és un dels altres cultius que ja fa dies que és verd i puja amb força. Normalment el blat es sembra molt abans que el blat de moro i ara, a principis d’abril, bona part dels camps són sembrats amb blat, ja han crescut més d’un pam. L’espiga no trigarà a arribar ja que, com la resta de les gramínies de marge, la treuen aquests dies. Un refrany popular d’aqui dóna pistes de quan és el temps d’espigar l’ordi, una gramínea com el blat: “Per Sant Jordi treu l’espiga l’ordi”. Veure moure els enormes camps de blat verd quan fa una mica de marinada és un entreteniment deliciós, un autèntic bàlsam pels que, com jo, i malgrat ser al camp, ens dediquem a treballar moltes hores -masses- davant l’ordinador.
