Arribem a Cabanes i ens trobem en T, que juntament amb la C i en J, amb qui hem parlat per telèfon, ens acompanyen en l’aterrada al poble. En Sidre, el Mosso, l’Amo i alguns dels personatges que més tard sortiran a l’obra estan guarnint un carro amb ginesta, esparreguera i heura. Hi ha ambient de festa però nosaltres, que hem sortit de casa en dejú, abans anem a un bar a esmorzar. Encabat, localitzem el millor lloc de la plaça per posar el trípode per filmar i comencem a viure la preparació i execució d’una manifestació cultural única, insòlita i quasi desconeguda del panorama festiu català: la Sembra de Pinyons de Cabanes.

La festa de Sant Isidre de Cabanes és una celebració extraordinària. Citada per sobre -malament, per cert- en algunes obres de referència, com el Costumari Català o el Calendari de Festes d’Altafulla, es tracta d’una manifestació de teatre popular molt important, per dos motius. En primer lloc perquè és la única que ha sobreviscut d’entre totes les que, amb argument semblant, es feien arreu del país. I en segon lloc perquè té lloc a la Catalunya Vella, un territori menys prolífic – en comparació a la Catalunya Nova- en aquest tipus de manifestacions culturals de carrer (teatre popular i balls parlats). Del que he vist avui m’ha agradat especialment el tractament dels vestits, la presència d’animals vius (que contribueixen a fer millor la festa) i l’emoció que transmeten els actuants. Crec també que caldria donar més ritme (que no necessariament vol dir anar més ràpid) a l’obra. A més a més, jo també trauria les tanques que separen actors d’espectadors a la plaça, recuperaria la figura dels esparriots pica-dits que amb canyes mantenien els menuts a ratlla (encara ben vius en la memòria oral), faria que en la sembra de pinyons hi haguesssin molts més pinyons i, finalment revisaria el paper que juga la carreta (molt ben guarnida, per cert) en l’argument de l’obra.

Ara bé, dit i deixat escrit això, avui, acabat l’article que he redactat per a festes.org amb la descripció del que vaig veure diumenge, m’he adonat que aquesta festa i el seu relat potser amaguen alguna cosa… La festa de Cabanes m’ha fet pensar en la relació entre les vides dels sants cristians i els estats modificats de la consciència. Que uns àngels llaurin un camp per després sembrar-hi pinyons -com relata el “Miracle de sant Isidre”- em sembla que forma part d’un univers fantàstic. Si es vol, surrealista, vinculat a l’Empordà més dalinià. I com més hi penso més clar ho veig: com moltes altres descripcions de la vida i martiri de molts sants cristians, la del Miracle podria ser l’explicació d’una de les que els experts anomenen “experiències del sagrat”, l’explicació d’alguns efectes provocats per la ingesta d’enteògens, o sigui, de plantes que modifiquen l’estat normal de la consciència.


Em poso a cercar per la xarxa i, vet-ho-aci!, trobo una bona pista: hi ha un fong científicament conegut amb el nom de Psilocybe cubensis que popularment és conegut amb el nom de “Fong de Sant Isidre”. Es tracta d’un fong que germina gràcies als fems de determinats remugadors, com els bous, i que després pot parasitar els camps de cereals com el blat, el sègol, la soja, el blat de moro, i també l’arròs. Per efecte d’una substància que conté (la Psilocibina) si s’ingereix aquest fong es pot assolir un estat de consciència onírico-visionari, que inclou al·lucinacions visuals i auditives així com altres distorsions de la realitat. La Viquipèdia explica que “Transcorreguts uns 30 minuts des de la ingesta, provoca una sensació de relaxament físic i canvis en la percepció de l’entorn. I, al cap d’una hora, la majoria de les persones que ingereixen el fong afirmen tenir una claredat interior que els permet veure la natura amb major nitidesa, (aurees en flors i  persones, arbres amb un verd més viu, el cel i la posta de sol com mai havien vist en l’estat de consciència ordinari”. La ingesta d’aquest bolets també provoquen el “despertar religiós”, una “experiència espiritual renovadora” o bé una “revelació espiritual” efectes que es poden trobar  perfectament amb la història explicada del pagès Sidre o Isidru, a través del text de l’obra.


Si existí històricament aquest Sidre podria ser que hagués estat un pagès que visqué una experiència al·lucinant, en el sentit exacte de la paraula? Un dia, mentre anava a treballar al camp, es menja un d’aquest bolets o algun cereal parasitat i inicia un viatge oníric molt potent. Quan li comença a “pujar” l’efecte del fong, diu que marxa a missa i aleshores és quan apareix l’àngel (o àngels en d’altres versions) que li fa la feina. El “miracle”, explicat per l’amo, passa de boca en boca… i acaba convertint el pagès en sant, un canvi en l’estatus del pagès que enllaça amb la renovació “extranya” que simbolitza la sembra de pinyons en un camp.

Evidentment, a Cabanes, ningú va prendre enteògens per escenificar la història d’en Sidre, perquè la Sembra de Pinyons és una representació teatral. Ningú… a excepció, potser, dels bous que ahir -gran casualitat… o no- tot just va aparèixer l’àngel a escena van procedir a evacuar els seus excrements, per sorpresa i rialles de tots els que erem allà. Una feliç coincidència (almenys per mi), si tenim en compte que un dels efectes primers quan s’ingereix una d’aquestes plantes voladores és l’expulsió de toxines i la depuració -via vòmits- del cos.