(Escena de l’Hort de Getsemaní, a la plaça major de Verges)

Tornem a casa en P i sento com els tambors ressonen per tot el poble, a l’altre cantó de la carretera. Només queda un dia pel Dijous Sant però Verges ja fa dies que està revolucionada. A les cases es fan quilos de brunyols, la plaça major no sembla la plaça major, les orenetes han tornat d’Àfrica just avui i aquest any la festa té alguna cosa d’especial i tothom en va ple: en Lluís Llach ha agafat la direcció escènica de la representació de la Passió que demà s’escenificarà pels carrers i places.

En M i en B són al bar Centre amb els auriculars a l’orella. El Barça juga els quarts de la Champions amb el Bayern però ells pensen que, avui, no podran gaudir del futbol: hi ha l’assaig general de la celebració de la Setmana Santa de Verges. Ahir va ploure i es va haver de suspendre. Els emprenya que hagin de marxar, i ara, just abans que comenci el partit, foten mala cara i arronsen les espatlles quan parlem amb ells. En M ja fa anys que és la dalla de la Dansa de la Mort, però avui, en comptes d’anar vestit de negre sobre esquelet, duu una samarreta del Barça. Quan el Barça marca el quart gol just abans que acabi la primera part, en M i en B ens saluden abans de marxar volent dir: ja podem anar a assajar en pau!


(Inici de la processó)

Acabat el partit ens acostem als assaijos. Enguany en Lluís Llach ha assumit la direcció d’aquesta impressionant celebració i aquesta nit una munió de gent vestida de carrer recorre alguns dels indrets per on transcorrerà demà la festa. Ha introduït elements propis de l’escenografia teatral a la representació (projeccions, llums i so potent per tot arreu, etc) i també algunes novetats en els diàlegs i les escenes. Ara bé, no hi haurà cap novetat estructural respecte al que s’ha fet en els darrers anys. L’ús de projeccions sobre els espais arquitectònics és un recurs propi de festivals i del teatre que, aplicat en segons quines celebracions festives populars, té encara un gran recorregut per fer. A Verges, les projeccions sobre les muralles i parets per on transcorre la festa, juntament amb un tractament lumínic professional, han provocat que enguany la festa hagi fet, al meu entendre, un salt qualitatiu molt important.


(Plaça Major de Verges, reconvertida en temple romà)

Reconec, per les particularitats tant de la pròpia celebració com del centre històric de Verges i per l’excessiu protagonisme que ha assumit la Dansa de la Mort i el carrer dels cargols -amb la consegüent massificació-, que quan un veu per primera vegada la festa, en pot sortir un pèl decebut. S’en pot endur una idea equivocada. És el que em va passar a mi fa molts anys, i ara me n’adono. Això que passa aquests dies aquí a Verges és excepcional en molts sentits. De fet, és impossible veure tot el que passa a Verges el Dijous Sant en un sol any: passen massa coses interessants a la vegada com per a poder-ho veure tot. Enguany volem entrevistar en vídeo algunes de les persones més velles del poble perquè ens expliquin com era la processó abans, que pel que sabem era molt diferent: menys espectacle i més festa. També vull gravar tot el que diuen (a vegades improvizant) els que fan de jueus acompanyant a Jesús quan duu la creu. Em sembla que val la pena i ja ho vaig apuntar l’any passat.


(El Davallament, amb projeccions d’imatges de guerres)

Aquests dies tinc alguns sentiments contradictoris respecte a les celebracions de la Setmana Santa catalana. Per una banda intueixo que l’escenificació de la mort i resurrecció de Crist deu estar emparentada, d’alguna manera (pel moment del cicle natural anual en què estem) amb l’acabament de l’hivern i la resurrecció de la vida natural -la Primavera- però encara no veig clar exactament com. Però més enllà d’això, hi ha alguna cosa en totes aquestes representacions teatrals que em desconcerta i no sé ben bé què és… En algunes celebracions de Setmana Santa veig pobles sencers (com divendres passat a Mieres) que reprodueixen -teatralment- el que el poble de Judea va fer amb Jesucrist: condemnar-lo a mort i clavar-lo a la creu. No veig devoció per enlloc. Tampoc, però, manca de respecte. En les representacions del naixement de Jesús hi fotem un caganer i en les representacions de la seva mort ens alineem amb els que l’executen… Això si, molt respectuosament, com aquell que no vol la cosa. Això de no saber exactament què està passant, això de saber que en totes aquestes celebracions no hi ha un culte religiós si no més aviat una recreació profana d’una condemna a mort, i malgrat que em desconcerta, també m’agrada. Crec que s’adiu bastant amb el nostre caràcter.

PD: L’efecte Lluís Llach, tot i que els mitjans no en van fer massa bombo, s’ha notat en un increment força notable de la presència d’espectadors. Després de veure la festa d’enguany vull apuntar dues coses:

1. Crec que valdria la pena estendre el sistema d’il·luminació mitjançant cargols a tots els carrers del poble per on transcorre la processó. Aquest és un procés que ja s’està produint de forma espontània als dos o tres carrers que hi ha a continuació del dels cargols. A Verges pràcticament tothom té llar de foc i podria elaborar, fàcilment, amb cendra i aigua, la pasta on van enganxats els cargols a la paret. L’efecte d’un carrer il·luminat només amb aquest sistema és extraordinari. Això permetria, de pas, apagar del tot els llums públics que hi ha als carrers, que malgrat que per Dijous Sant a Verges s’atenuen amb un plàstic lila, encara són massa presents, al meu gust.

2. Em sembla que caldria regular, d’alguna manera, l’ús del flaix de les màquines de fotografiar. El pas dels dansaires de la Dansa de la Mort requereix, al meu entendre, negre nit, el so del tabal i un silenci absolut que fins i tot permeti sentir com esbufeguen de cansament els balladors. Ara bé, amb la popularització de les màquines de fotografiar dels darrers anys, això és impossible. Tothom, tothom!, es vol endur a casa una fotografia dels esquelets dansant…. i, és clar, no tothom disposa de màquines que puguin disparar sense flaix. Els centenars de flaixos que es disparen al pas de la Dansa de la Mort, a banda d’interferir en l’evolució dels balladors, espatllen totalment l’efecte que pot fer el ball damunt qui l’observa.

 

Crec que es podrien fer dues coses per subsanar-ho. En primer lloc que l’organització posés a disposició de tothom un kit de fotografies del ball a bon preu a l’entrada del poble i fetes per fotògrafs professionals, per tal d’incentivar que la gent s’endugués un record i que al mateix temps abandonés la idea de usar la seva pròpia càmera. No sé si s’aconseguiria del tot dissuadir als espectadors d’utilitzar la càmera amb aquest sistema, però almenys el espectadors podrien endur-se una imatge ben feta de la dansa (moltes de les fotos fetes amb flaix tampoc surten bé…). Un altre sistema seria directament prohibir l’ús del flaix durant la processó (tal i com es fa en d’altres indrets), un sistema més difícil d’implantar (mitjançant cartells o en tot tipus de papers editats aquests dies?) però que de ben segur faria un bé a la festa. En un proper post m’agradaria explicar què en penso de l’ús de flaixos i focus en els enregistraments documentals de festes populars nocturnes…