Aquests dies han arribat al Parlament les 180.00 signatures que ha recollit la campanya Prou!. Llegeixo als diaris espanyolistes que sort en tenim d’un torero de força anomenada que ha vingut de Madrid per salvar la tauromàquia, que a Catalunya té una llarga tradició. Quins pebrots! Evidentment, la cosa té trampa: posar al mateix sac pomes amb peres i dir que tot és fruit d’un mateix arbre. Els espanyolistes són molt hàbils en aquestes qüestions de barrejar coses i semblar que tot és el mateix per acabar endollant-te el seu nacionalisme per darrera…

Que als Països Catalans, igual que a la resta de països mediterranis i de més enllà, els jocs amb bous formen part de la tradició festiva és una evidència tant gran que no val la pena esmerçar-hi gaire temps. Només cal anar de les terres de l’Ebre cap avall, fins a Elx, per descobrir que es fan correbous, bous capllaçats i bous embolats en pràcticament totes les festes majors. Es tracta d’un acte que té lloc el el marc d’una festa popular, gratuït i participatiu, en què es practiquen diversos jocs amb bous pels carrers o en indrets especialment construïts per a l’ocasió. En aquests actes no es mata ni tortura l’animal de cap manera (tot i que hi ha qui pensa que els bous amb foc poden ser un maltracte per l’animal). En qualsevol cas, ni es tortura en públic a l’animal, ni se l’acaba matant, ni -i aquests és l’element clau que desfà l’embolic-, es paga una entrada per veure-ho. Aquesta no és una tradició exclusiva dels catalans, sino també d’altres pobles de la península i del món.

En canvi, les “corridas de toros”, que els espanyolistes posen al mateix sac que els correbous (i aquí està la trampa malintencionada) són tota una altra cosa… En primer lloc són un espectacle en què hi ha una gent que paga per veure un espectacle que fan uns altres. No és una festa (la “fiesta nacional”, que en diuen ells), és un espectacle, que és una cosa molt diferent. Pagar per veure com maten, poc a poc, un animal indefens és fastigós. I si a sobre al teu costat hi ha gent gaudint-ne i encoratjant al matador, encara més. No penso mai pagar per veure-ho. Ni que m’ho regalessin. Les “corridas” són un espectacle (que no una “fiesta”) exportat al Principat de Catalunya, un procés que ara també es repeteix cap a Sudamèrica i altres països. L’exportació d’aquest espectacle denigrant forma part de la “colonización española” del món. (Fixa’t que sempre volen colar que els toros (las corridas) són una fiesta, quan en realitat són un espectacle…). La distinció entre “festa” i “espectacle” és bàsica, lliçó número u en qualsevol universitat on s’ensenyi antropologia o etnografia.

Com a espectacle que són, les “corridas” han d’acomplir l’article 6 de la llei de protecció d’animals en espectacles públics de la Generalitat de Catalunya, aprovada al Parlament l’any 1988 i revisada l’any 2003 vigent a tot el territori català, que regula, entre moltes altres coses, l’ús (i abús) d’animals vius. Aquesta llei regula, per exemple, l’ús d’animals en els espectacles de circ o en les obres de teatre. Ara bé, no se sap ben bé per quins setsous no s’aplica en el cas de les “corridas” de toros que es fan a Catalunya. Perquè es fa una excepció en aquest cas? És que els toros de “las corridas” que es fan a Catalunya no són animals? O és que les “corridas” són una excepció? La jugada d’embolicar la troca i posar-ho tot (correbous i corridas) al mateix sac és intel·ligent, però aquesta vegada no ens la colaran. Que no t’enganyin.

Per tot això, jo també dic si als correbous, als bous embolats i bous capllaçats però no a les “corridas” de toros. Volem una modificació de l’esmentada llei que impedeixi el maltractament públic i la mort en espectacles públics dels bous. Prou!