Aspecte de l’hort el 15 de maig de 2009
Com cada any per aquestes dates, l’hort de Matadepera comença a presentar un estat admirable… Enguany l’hort fa especial goig i tothom m’ho diu. I és que hem variat algunes coses respecte al que vam fer l’any passat i els canvis, juntament amb el temps que està fent fins ara, sembla que estan ajudant a obtenir uns millors resultats.
Aspecte de l’hort el 15 de juliol de 2009
Des de fa uns anys contribueixo al cultiu d’un hort familiar que entre cinc famílies mantenim a Matadepera. I des d’en fa dos, més o menys, que en sóc un dels responsables. L’any passat vam tenir una collita monotemàtica de tomàquets. La collita, que va ser feta a l’estil industrial (molt de un sol producte) va patir aquelles pluges sobtades que van malmetre moltes mates i alguns errors meus en el reg, que van acabar per enfangar la terra.
Un enciam, al maig
Enguany hem introduït diversos canvis en l’hort, alguns de petits i d’altres de majors. En primer lloc hem ampliat la superfície conreable, a quasi el doble del que que teníem fins ara. També hem regenerat la terra amb adobs nous i fems. El segon canvi important ha estat la diversificació en el conreu. Enguany ja hem recollit raves, bledes, diferents varietats d’enciam i de carbassons, cebes, pastanagues i maduixes. I ja són a punt d’envermellir les diferents varietats de tomàtigues que hem plantat enguany: el raf, el de Montserrat (molt difícil de fer créixer bé, per cert), el de penjar i algun altre que ara no recordo. I també ja són prou plenes les síndries i els melons.
Una síndria, al juliol
Una altre dels grans canvis que hem introduït enguany en el conreu ha estat en el sistema de reg: hem canviat les tuberies de reg gota a gota per unes d’altres en què el reg es reparteix per exsudació. Aquest sistema permet fer un reg més ben distribuït i no fixat només en uns determinats punts. Les tuberies valen si fa no fa el mateix, però qualitativament a mi em semblen molt millors, també perquè al no haver-hi forats no hi ha problemes de taps produïts per la calç. Caldrà veure quins problemes ens portarà aquest nou sistema…
Alfàbrega al voltant del camí que divideix l’hort en dos
Un altra de les novetats d’enguany ha estat la introducció de plantes aromàtiques distribuïdes per tot l’hort: alfàbregues entre les tomaqueres, espígol i romaní als límits de l’hort, i farigola i menta al camí que divideix l’hort en dues parcel·les, la nova i la vella. La raó de la introducció d’aquestes espècies -sempre aconsellable per mantenir el bon estat i la bona salut general de l’hort- és doble. En primer lloc, algunes d’aquestes plantes, com l’alfàbrega, serveixen per allunyar mals insectes que poguessin parasitar les mates. I en segon lloc altres aromàtiques, com l’espígol o la farigola, serveixen per atraure abelles i altres insectes pol·linitzadors sense l’acció dels quals sobre les flors no hi hauria, per exemple, els tomàquets.
Tomàquets, amb tots els matisos, juliol 2009
Finalment també hem canviat l’aparell que regula el reg automàtic, més fàcil i intuïtiu que el que teníem l’any passat, i també el sistema per lligar les tomaqueres a les canyes: hem canviat les tires de roba elàstica que fèiem servir l’any passat per un sistema a base de fils d’espart natural que va portar en P de no sé on.
