Fa dies que, mirant el Tour per la televisió, em fixo en un petit detall: del grup de corredors en surten constantment una mena d’objectes voladors que acaben caient als marges de les carreteres per les que passen. Són les ampolles de plàstic que els ciclistes fan servir per hidratar-se durant la carrera i que, un cop buides, llancen alegre i impunement allà on els dona la gana.

El més sorprenent de tot plegat és que no en vola una o dues, sinó que és una constant… Fixa-t’hi. En qualsevol plànol, en qualsevol moment… zas, surt una ampolleta de plàstic rodolant per terra. Algunes (les que llancen els ciclistes que són al mig d’un grup) es veuen literalment volar. Les ampolles (buides) van a parar als vorals de la carretera, embrutant marges, boscos i carrers.

Hi ha espectadors que s’afanyen a recollir-les per endur-se-les com a record a casa. Dubto però que cap brigada municipal -o altre entitat vinculada al Tour- passi després a arreplegar-les totes. Sobretot perquè és materialment impossible fer-ho: n’hi ha tantes i cauen en tants llocs diferents que seria impossible trobar-les totes. A més a més, n’hi ha que van a petar al bell mig d’un camp abans de sembrar, posant en perill les màquines que s’utilitzen per fer la collita (de fet, segur que algun pagès ja s’hi deu haver trobat).

Així que no hi ha altra alternativa que demanar als responsables de la cursa que diguin als equips (i als corredors) que facin el favor de no llençar les ampolles allà on els roti. I no per una qüestió ambiental només.  Si a mi m’ensenyen que l’espai públic cal cuidar-lo i no embrutar-lo però ara veig que aquests senyors de les bicicletes tenen impunitat per llançar les seves deixalles allà on més els plagui, jo puc fer el mateix i dedicar-me a llançar papers, caixes de cd’s buits, burilles de cigarrus i altres deixalles que no tinc perquè acumular dins el meu cotxe. Sense dubte, el llançament impune de les ampolles que practiquen els ciclistes del Tour és tot un mal exemple pels milers d’espectadors a qui, com jo, ens van ensenyar que això no es fa.

(Ben mirat, el sistema de les ampolles és una mica antiquat. I és sorprenent que, tal i com han evolucionat les bicicletes d’uns anys ençà, ningú no hagi inventat encara un sistema alternatiu, modern i enginyós. També he vist, remenant per Internet, que no sóc l´únic que ha pensat en això… Mira aquí, per exemple.)