(Morral del Drac de sant Llorenç del Munt)
Tot indret, muntanya, plana, riu o mar, té associat centenars d’antigues històries que han anat passant de generació en generació per via oral i que encara es poden trobar en la memòria de la gent gran (i en la ment de persones que tenen vincles profunds amb aquells llocs) o en alguns llibres que van tenir l’encert de recollir-les i deixar-les per escrit.
Són històries en les que la realitat es barreja amb la fantasia, que acompanyen i embolcallen el lloc, i que n’expliquen algunes de les seves característiques físiques. Algunes d’elles contenen valoracions morals i d’altres són instruments propagandístics dels règims polítics del moment en què foren contades. Algunes d’aquestes històries han donat lloc a cultes religiosos diversos, mentre que d’altres han donat peu a escenificacions teatrals i balls populars que les recreen.
(una altra prespectiva de la Cova o Morral del Drac)
A diferència de les històries efímeres i de les informacions de rabiosa actualitat que s’emeten des dels grans mitjans televisius del món actual, aquestes històries han anat passant de generació en generació per un motiu ben senzill: perquè sovint, aquests relats també són arquetips universals que ens serveixen per explicar determinades situacions. Cada generació les ha interpretades i les ha reexplicades a la seva manera, possibilitant així, que pervisquessin al pas del temps.
Penso que en aquest món en el què vivim, que tracta d’atacar-nos la memòria, personal i col·lectiva mitjançant l’emissió diària d’informació canviant a través de la pantalla (de l’ordinador, però sobretot de la televisió), val la pena recuperar totes aquestes històries orals, no només per recordar-les, sino també, si cal, per reinterpretar-les i contextualitzar-les, adaptant-les a tots els formats comunicatius possibles.
