Arribo al Casal de Matadepera per anar a votar a la consulta d’aquest 25A, ensenyo el DNI i em diuen que no, que no puc votar. Com que no? Els dic que, malgrat que al meu carnet hi figuri l’adreça de Barcelona, estic empadronat a Matadepera i que cada vegada que hi ha eleccions pujo a emetre el meu vot. Els demano que ho comprovin al padró municipal i em diuen que no els l’han cedit. Em demanen que haig d’acreditar-ho… Em sembla bé. Sino això seria can pixa. Torno a casa, miro i remiro però m’adono que no disposo de cap document, cap factura, res, amb l’adreça de Matadepera. Collonut. No puc acreditar de cap manera que estic empadronat a Matadepera! Em rebenta no poder votar. Sóc burro: m’hauria hagut d’informar millor. Així que poden afegir un vot afirmatiu als que demà donin oficialment els recomptes. Tanmateix, m’he guardat la papereta de record d’aquest assaig general que és aquesta consulta. I, és que, ben mirat, que no hagi pogut votar avui no és greu: el que cal és que algun dia puguem votar de veritat i aquesta vegada sigui vinculant, i no només per la Independència de Catalunya, sino també per moltes altres qüestions. Clar que, tal i com estan les coses, amb la quantitat de caganers, corruptes, botiflers, avariciosos, afamats de poder i empelts carregats d’autoodi que tenim campant entre la classe política, ho veig negre…