El passat 17 d’abril es va casar la meva germana petita, l’A. Va ser un dia molt feliç per a ells, però també per a mi, la culminació de tot un procés que s’havia anat gestant durant els mesos previs, amb apassionants converses aquí i allà. M’havia negat durant molts anys a posar-me corbata, però per celebrar que es casava ma germana, i per fer feliç a una altra dona que també m’estimo molt, vaig decidir posar-me’n una. Va ser la primera vegada a la meva vida que ho he fet i potser la penúltima. Bé, de fet me la va posar el meu cosí M perquè jo, evidentment, no sabia ni per on començar…
La meva participació en el casament, més enllà de ser-hi present de ben aprop com a germà, va ser minsa. Els mesos previs, en un sopar a casa els nuvis, quan em van demanar la meva opinió sobre la celebració que estaven dissenyant, ja vaig manifestar-los que jo hi pensava anar igualment, fessin el que fessin, i que a mi em semblava tot bé mentre allò que fessin tingués sentit per a ells. Em sembla que alguns detalls del casori evidencien que així va ser: el R dient que se l’estimava amb bogeria davant de tothom, en un moment irrepetible i totalment espontani, la rebuda emocionada del nuvi en entrar l’A, el ball del final del dinar, els dos esclat d’alegria i aplaudiments espontanis que es van sentir quan van donar el seu consentiment, els parlaments dels familiars i, sobretot, l’absència de certs rituals presents en moltes bodes actuals però que han perdut la seva significació.
També els vaig fer un reportatge fotogràfic de tot el que va passar el dia abans. Volia regalar-los una visió diferent, més enllà de les típiques fotografies de casament, un testimoni de com jo vaig viure, amb ells, el dia abans de la cerimònia pública amb amics i familiars. La idea els va agradar i van consentir en què els acompanyés tot el dia. Els vaig seguir des que es van llevar a casa seva a Barcelona, l’anada a la cerimònia civil privada que va tenir lloc a l’Ajuntament de Matadepera i la realització de tots els preparatius immediatament previs a la cerimònia pública: l’assaig de l’entrada i la comprovació dels darrers preparatius a la masia, l’anada a la perruqueria per guarnir-se per l’endemà, l’anada a la floristeria a comprar les darreres flors, l’esmorzar a La Llar, etc De tot el que vaig fotografiar aquest dia n’estic preparant un àlbum que els regalaré quan tornin del seu viatge de nuvis.
Un altra de les meves aportacions a l’acte públic va ser el disseny i encesa d’un petit muntatge pirotècnic. Res, quatre traques empalmades: dos de valencianes, dos “de glòries” i una M4 final, que vam fer esclatar just abans del vermut previ al dinar. Em sembla que els va agradar. Va ser la meva particular forma d’expressar el que vaig sentir durant tot aquell dia: una immensa alegria.
