…no vagis a l’era! Això és exactament el que em va dir en J l’altre dia, a la Festa del Segar i el Batre de Sant Climent de Peralta mentre el fotografiava damunt el paller que estava construint i jo em queixava que, per culpa de la tramuntana, m’estava entrant molta palla als ulls. M’hi havia convidat dies abans quan pel carrer me’l vaig trobar. La festa funciona com una espècie d’escola creada pels propis pagesos per a explicar a tothom qui ho desitgi, sense haver d’abonar cap tiquet d’entrada, les tasques agrícoles tal i com les realitzaven antigament. Concretament s’hi explica la sega, batuda i emmagatzemament del blat, tal i com les feien abans de la implementació massiva de la mecanització al camp català.

La festa acompleix una funció molt clara, a banda de ser una trobada festiva entre pagesos de diferents indrets del país i les seves famílies: propiciar la transmissió de coneixement al voltant de les tasques manuals (i amb alguns tractors antics) al camp. Hi ha gent jove que escolta i aprèn, curiosa, però també altres pagesos amb els que s’intercanvien coneixements

I és que fins fa només uns anys, al camp les tasques es feien amb eines ben senzilles. Ara, un mateix tractor, que val més de 90.000 euros i que es compra col·lectivament per poder ser usat per diferents persones de forma rotatòria, acompleix  d’una sola passada pel camp la tasca d’aplanar, remoure la terra, fer un solc i finalment introduir la llavor, i tornar a tancar. Són els mateixos pagesos que avui condueixen aquestes potents i sofisticades màquines els que expliquen com feien les coses abans. No m’hi va semblar detectar cap tipus de nostàlgia, sino simplement transmissió de coneixement.

Un dels atractius d’aquesta festa és veure una màquina de batre única al país (pel que em van dir…) que permet la creació d’un paller com els que hi havia abans que apareguessin en escena els tractors que embalen la palla. També hi ha una exposició interessantíssima de maquinària antiga, que permet veure i comprendre l’evolució que han sofert els tractors en els darrers anys. Hi ha els tractors actuals (els que fan servir en l’actualitat), exposats al costat dels antics.

A la festa vaig conèixer en B, un pagès que viu aïllat en una masia i que va fer un radiografia sobre els problemes al camp català molt estesa entre el col·lectiu: els camps ja no rendeixen com abans, els pesticides i herbicides industrials contaminen els productes, el mercat global no és rendible ni s’hi pot competir en preus, la política de subvencions no resol la situació, la pressió de la industria turística immobiliària és molt forta… M’he promès que un dia l’aniré a veure amb calma. M’agradaria conèixer més d’aprop tota aquesta problemàtica.