Fa anys que maduro una idea per dotar de nous continguts dues festes tradicionals matadeperenques, Sant Llorenç i la Festa Major, amb la història llegendària del drac i la muntanya com a rerafons. Fa temps que hi penso i avui, que plou i que sóc lluny de Matadepera, em sembla que ho podré concretar una mica més per escrit…
La Festa Major de Matadepera és, en l’actualitat, la tercera festa en importància dins el calendari festiu del poble. La primera, amb diferència, és la Festa del Pi, un ritus que ha aconseguit esdevenir la celebració popular més important de l’any. Una altra de les festes populars importants del poble és la Cavalcada de Reis. Per darreres d’elles, hi ha l’anomenada Festa Major, a finals d’agost, que té la seva seqüència ritual basada en el pregó, la cercavila de festes el dia del patró i tot un conjunt heterogeni de propostes, com les que durant l’estiu es fan en molts altres pobles catalans: unes barraques d’entitats (implantades recentment), campionats esportius, sardanes, concerts, ball de festa major, etc. Avui, doncs, la festa major de Matadepera no té cap tret identitari que vinculi el poble amb el seu entorn o el seu passat, i segueix un model en què l’ajuntament, a través d’una comissió de festes, encarrega i financia l’execució de diversos actes destinats al gaudi de tot tipus de públics.
De models de festa major n’hi ha diversos: els del Camp de Tarragona i Penedès, per exemple, es basen en una cercavila de balls populars i entremesos que acompanyen o fan una ofrena a la divinitat local (mare de déu, o sant) en la seva sortida i entrada anual del temple on és tot l’any. Però n’hi ha molts més, a vegades combinacions d’altres: hi ha el model de colles enfrontades al Vallès Oriental, que competeixen per aviam qui organitza més i millors actes; el que gira al voltant dels jocs amb els bous, de l’Ebre en avall, o el que gira entorn de l’engalanament de carrers. Un d’aquests, el que crec que podria adoptar-se a Matadepera, és el que consisteix en escenificar, en diversos dies, una llegenda local: així ho fan, per exemple a Parets del Vallès o Manlleu per festa major, o a Montblanc per Sant Jordi, per citar-ne només tres exemples que ara em venen al cap.
Un dels camins possibles per intentar que la Festa Major de Matadepera agafi una embranzida nova seria, doncs, anar dotant a aquesta celebració d’elements provinents de la llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt i configurar una seqüència ritual nova al voltant seu.
Un dels actius del patrimoni immaterial de què disposa el poble de Matadepera és la llegenda de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una llegenda antiquíssima, que compta amb un amplíssim coneixement popular i que, a més a més, podria estar a l’origen de molts dels dracs festius que en l’actualitat poblen les festes populars de molts pobles o ciutats catalanes, com ja vaig intentar argumentar fa temps en un article a festes.org. Matadepera ja disposa d’uns gegants antics que representen alguns dels personatges d’aquesta llegenda: en Llorenç i l’Agnès. Ara bé, a diferència d’altres poblacions properes (com Terrassa), Matadepera no disposa encara d’un drac festiu que participi de les festes del poble.
La proposta començaria, doncs, amb la construcció d’un drac festiu que representés al Drac de la llegenda de Sant Llorenç del Munt. Com que n’hi ha poques representacions dibuixades (una al restaurant del cim de la Mola), el drac es podria fer en base al drac que duu al casc el gegant antic de Matadepera. Jo faria que aquest drac fos portat per una sola persona, cada any una de diferent, escollida entre una sèrie de candidats joves del poble mitjançant un procés que ja es definiria més endavant. També faria que el drac llancés abundant foc per diferents punts (la boca, les ales, etc) i n’encarregaria la construcció a algun dels tallers existents, especialistes en crear aquest tipus de figures i pagat o bé per subscripció popular, per una entitat o bé directament per l’Ajuntament. Amb els anys, es podria fer que el drac tingués descendència i crear un seguici de dracs petits, com els de Badalona o Sant Sadurní, portats per la mainada del poble a mode de cavallet durant la festa.
Totes les festes populars es basen en la realització d’un conjunt d’actes, coneguts per una comunitat que els repeteix anualment. La seqüència d’aquesta festa major nova que m’imagino des de la distància podria començar el dia 10 d’agost, Diada de Sant Llorenç i dia de l’aplec al cim de la Mola. Aquest dia, el drac podria pujar a Sant Llorenç del Munt. Allà, en honor al sant, que va morir cremat en unes graelles, es podria fer un àpat col·lectiu cuinat en unes graelles fetes amb forma humana o algun altre acte semblant. Al cim de la Mola el drac s’hi podria estar fins el dia d’inici de la festa major, quan se l’aniria a cercar i baixaria solemnement al poble, marcant l’inici de la festa major. Aquest seria el dia ideal per a fer el correfoc o una tronada. Durant uns dies, tant el drac com la geganta Agnès podrien sortir, sense avisar, pels carrers del poble, visitant algunes cases, per sorpresa, fent bulla i gatzara. El dia central de la seqüència seria l’escenificació, en forma de ball propi i a la plaça, del combat entre el gegant Guifré i el drac que narra la llegenda. La història es podria farcir amb alguns detalls simbòlics, com fer que durant el combat el gegant no dugués el drac al casc i que només després de vènce’l, se’l tornés a posar, fins l’any que ve.
El drac, evidentment, podria també participar a la cercavila de cultura popular i també en d’altres festes durant l’any, com per exemple per sant Jordi…
(Les il·lustracions que apareixen en aquest post són extretes del llibre Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Poema de Iu Pons amb il·lustracions d’Isidre Odena, publicat per Salvatella i Companyia Editors a Terrassa, l’any 1932)
