Acabo de tornar de la cercavila d’inici de la festa major de la Bisbal d’Empordà, cansat i ben mullat. Un xàfec -més o menys anunciat- ha aigualit, mai millor dit, el final de la cercavila. Tanmateix, he pogut fotografiar bé el trencament del càntir (m’he atrevit a suggerir-los que en comptes de trencar-lo amb un martell el llancin dalt-a-baix del balcó…) i també bona part dels elements que participen en la cercavila d’inici de la festa.

L’Empordanet és un territori on no hi abunden masses bèsties de festa. En Ramon Saumell em passa un llistat dels que ell té fotografiats i no arriben a 20 peces, localitzades en quatre poblacions. A La Bisbal tenen, això sí, dues perles del bestiari festiu català, una àliga i un drac del segle XVII, possiblement dels més antics de Catalunya. Per cert, les peces originals són en l’actualitat dins l’església i l’altre dia les vaig poder fotografiar, després d’anar a parlar amb l’historiador local, en Jordi Frigola, que molt amablement em va traspassar bona part dels seus coneixements sobre l’antiga festa major bisbalenca.


Àliga de La Bisbal (el cap és del 1619)

Però, en canvi, existeix un moviment -paral·lel al que és en marxa en molts altres pobles del país- de dotar a les festes de noves figures inspirades en animals per tal que participin a les cercaviles. A La Bisbal, avui, per exemple, he pogut veure algunes peces estrenades recentment: la vaca de Monells i els seus corresponents vedells, els dos voltors bisbalencs, mascle i femella (estrenada aquest mateix any), també amb les seves versions infantils, i una espècie de llangardaix multicolor del poble de Vilaür, també estrenat enguany.

 
Vaca de Monells

 
Dragó de Vilaür

Quan un es disposa a construir un element del bestiari perquè participi de les festes té, almenys, dues opcions: fer la primera bèstia que li vingui al cap o documentar-se bé. Qualsevol poble de l’Empordanet té alguna referència a bèsties més o menys fantàstiques. Aquesta és una terra farcida d’elements arquitectònics plens de referències a animals mitològics i fantàstics, segurament tots amb les seves corresponents llegendes locals. Capitells, gàrgoles i fins i tot trucadors de les cases dels pobles medievals contenen moltíssimes imatges de dracs, àligues i altres animals fantàstics que no atino a identificar. Valguin, com a exemple, aquestes fotografies preses al poble de Rupià fa uns dies.

 
Drac en una façana de Rupià


Animals fabulosos sota una finestra

En tots els pobles hi ha bèsties fabuloses, creacions de la imaginació humana, esculpides, descrites o dibuixades, esperant cobrar nova vida, esperant que algú, un dia, els faci figura festiva i els passegi pel carrer entre mirades d’admiració i temor. Està bé que es facin figures festives, siguin el que siguin, perquè, com els gegants, això permet l’intercanvi cultural entre la gent dels pobles. Ara bé, si no volem convertir les cercaviles en desfilades patrocinades per algún zoològic (ara que els zoològics van de baixa), abans de disposar-se a construir una peça, convindria pensar que també es pot buscar l’inspiració en les pedres i els textos antics.