Avui un bon nombre de municipis valencians culminen una festa que han anat preparant al llarg de tot l’any. Amb la crema dels monuments o cadafals culmina tot un procés que, juntament amb les celebracions de Moros i Cristians, constitueix un veritable punt i apart en el cicle festiu anual valencià. Més enllà del foc, les ofrenes i la resta de cerimònia fallera, un dels al·licients de les falles és la lectura dels textos que hi ha en cada monument… (clica a les imatges per poder llegir bé el que diuen els lletrerets…)
En primer lloc, cal dir que les falles no són un foc de commemoració, com el foc de Sant Joan, si no un foc màgic: es crema allò que representa el mal, el que hom vol veure desaparèixer. La creença associada a aquest tipus de foc és que si cremes una imatge del rei (posem per cas) li estàs creant un mal a ell, sense tocar la seva integritat física, és clar. I és que, malgrat que molts volen fer veure que les falles tenen a veure amb la festivitat religiosa catòlica de Sant Josep, les falles tenen el seu origen en la cultura -i la religiositat- popular traquera del camp valencià. Traquera i republicana. Les falles són cremació d’efígies, pura màgia simpatètica. Com és ben sabut, en l’actualitat bona part del blaverisme (prenent el relleu del franquisme, que va fer el mateix) s’ha apropiat de la festa, almenys a València ciutat, i n’ha tragiversat el sentit originari i els seus continguts.
Així, molts monuments s’han buidat de sentit. Per això, quan hom baixa a falles, pot veure que cremen ninots tipus Walt Disney (per cert, fent això, el que aconsegueixen és produïr un dany a aquests dibuixos animats). Aquest no entendre el propòsit del que s’està fent, també és problema d’una part de l’esquerra, que volguent accentuar el sentit crític, crema, per exemple, un monument amb el quadre cap per avall de Felip V. Cremant una cosa així s’aconsegueix l’efecte contrari al que es desitja! En aquest cas concret, si el que es vol denunciar la Desfeta d’Almansa -posem per cas-, el que cal fer és posar Felip V de peu i no al revés, i pegar-li foc.
Una altra de les característiques de les falles és que es llegeixen. Les falles es miren, però també es llegeixen. Cada tema tractat en el monument faller és complementat per una sèrie de cartells que amplien les explicacions del que es vol dir amb la falla. La majoria dels cartells són burlescos, crítics, mordaços i expressen el sentir popular respecte a determinats temes relacionats amb el cadafal faller. Hi ha comissions que també editen uns fulletons, anomenats llibrets, que també inclouen explicacions relacionades amb la falla.
Al meu entendre, llegir les falles és l’exercici més interessant que es pot fer en aquesta festa. Més que gaudir de la bellesa o espectacularitat del monument. Des dels seus orígens, els cartells estan escrits en valencià (per si encara hi ha algú que vagi despistat: aquest és el nom amb què es coneix la llengua catalana al País Valencià). En l’actualitat, però, i amb l’excusa dels turistes que van a falles, moltes comissions falleres -els mateixos que volen buidar de contingut la festa- fan els cartells (o els llibrets impresos) en castellà o en anglès. La substitució lingüística i la diglòssia fallera és freqüent a la ciutat València, però pràcticament inexistent als pobles i ciutats de fora la metròpoli, on la llengua catalana segueix essent el principal vehicle d’expressió de la festa.
Tinc la impressió que valencians i catalunyesos a hores d’ara ens coneixem molt poc i que caldria aprofundir molt més els nostres vincles. Caldria que, per exemple, anéssim cada any a falles, a llegir el que es diu en els diferents pobles a través seu, que retransmetéssim per les televisions catalanes la festa (només la retransmeten per TVE!) i que inclús hi acudíssin els nostres representants polítics. Perquè com deien l’exitós eslògan socialista d’aquestes passades eleccions, si no hi anem nosaltres, hi van ells.
