Aquesta ha estat una Setmana Santa d’arròs a la cassola, de moltes bromes, de brunyols i tramuntana, de farigola, de la lluita contra el nazisme dels Klarkfeld, i, com cada any, del record d’uns fets que van passar fa més de dosmil anys i que alguns catalans s’entesten a recrear, any rera any amb processons religioses plenes de dolor, caigudes, recaigudes, traicions, i una crucifixió dramàtica d’un home jueu que deia ser l’enviat de Déu.
Jo, que no professo cap fe i comulgo més aviat amb els postulats budistes (la filosofia que és més propera a la ciència en tant que es basa amb l’observació i contrast de la realitat), em sorprèn aquesta tendència a la processó religiosa, fúnebre, aburrida, lenta, plena de devots amb la cara tapada o arrossegant grans imatges en què es recrea en els traumàtics fets que van portar a aquest home a la creu i que finalment proclama el misteri de la resurrecció de Jesucrist (que, per cert, deu tenir alguna cosa a veure amb la resurrecció pròxima de la vida vegetal). Ho dic amb respecte, perquè tampoc sóc menjacapellans ni penso que les religions són l’opi del poble. Al contrari, les religions, i la seva història, m’interessen en quant a respostes humanes i possibles respecte al misteri de la vida.
D’entre les celebracions de Setmana santa que més interès em desperten són les escenificacions teatrals d’aquest guió arxiconegut que és la passió i mort de Jesucrist en aquells llocs on és la gent del poble qui el representa pels carrers i places. A Catalunya hi ha diverses poblacions on s’escenifica: Verges, Sant Hilari Sacalm, Castellóp d’Empúries, Mieres, etc Com que un dels membres de festes.tv és de Verges, aquest any hem anat allà. Més enllà de la Dansa de la Mort i dels cargoles del carrer fosc, enguany m’he fixat especialment en les frases que dels que acompanyen a Crist en el seu Camí de la Creu (per cert, perquè s’utilitza tant l’expressió llatina Via Crucis?). Es tracta de vociferis més o menys agressius cap a ell, retrets, explicacions sobre els seus fets reprobables, sobre la seva persona, … en clau satírica i actualitzada. A Verges, els que participen d’aquesta espècie de condemna popular improvitzen les frases que li diuen en veu alta, quasi cridant. La majoria d’aquestes frases, que són rimades i ressonen fortes per les parets enmig del silenci, tenen una llarga tradició al poble. Provenen de quan aquesta part de la festa era diferent. Antigament, era tot el poble el que, des de balcons i finestres, deia coses a Jesucrist quan passava per sota casa seva en el Camí que fa pels carrers de Verges abans de ser crucificat a la Plaça de l’Ajuntament. No hi havia espectadors i el camí era un desordre total, una obra de teatre íntegra i total. Alguns el cridaven, altres li improvitzaven altres frases. Hi havia qui li llançava objectes i també hi havia molts crits de Crucifica’l, crucifica’l!
Avui, expliquen, amb l’espectacularització de la festa i l’arribada massiva de visitants, la celebració ha canviat. Aquest any tot el que vam poder riure va ser quan, en la primera part de la Passió, la que es fa sobre escenari amb diàlegs, Ponç Pilat contesta als que demanen que crucifiquin a Jesucrist: “- Oh! crucifica’l crucifica’l”….. Des del balcó privilegiat on on miravem l’obra ( a la mateixa plaça), no vam poder evitar mirar-nos i, recuperant l’esperit antic de la celebració) vam dir en veu alta dir “Crucifica’l tu!!” Com si fos tant fàcil… I és que si Ponç Pilat hagués pogut veure les conseqüències de la seva decisió, dosmilanys després, arreu del planeta, potser s’ho hagués pensat dues vegades.
