Fa uns dies vaig poder veure aquest documental impressionant sobre la vida i activitat dels Klarsfeld, un matrimoni que es va dedicar a localitzar, perseguir i portar a la justícia alguns dels nazis que vivien tranquil·lament a l’Europa de finals del segle XX. Tot un exemple de com, amb les conviccions, i a través de l’acció individual valenta i ferma, es poden denunciar situacions injustes, sumar recolzaments i finalment fer justícia.
La història del matrimoni Klarsfeld és commovedora. A ell, Serge, li van matar el pare a Auschwitz i ella, Beate, va ajudar-lo a investigar persones que havien estat directament implicades amb l’extermini nazi. Els dos van consagrar la seva vida, plena d’amor, a fer justícia respecte als crims que els nazis van fer amb els jueus… perquè ningú altre estava disposat a fer-ho!
Durant molts anys van investigar, localitzar i denunciar criminals nazis que feien la seva vida amb total impunitat. Una de les seves estratègies era captar l’atenció internacional i utilitzar la tecnologia existent per a les seves accions. Els Klarkfeld anaven a casa seva i, càmera de video en mà, els demanaven com es podia viure amb la consciència tranquil·la tenint el passat que tenien. Els caçats els evitaven, és clar. La película és impressionant perquè mostra tot el procés: des que es cerquen les imatges dels implicats fins a les reaccions dels nazis a les preguntes que els fan, en ple carrer i càmera en mà, els Klarsfeld.
La vida dels caçanazis Klarsfeld va ser portada al cine l’any 1986 a la película Nazi Hunter: the Beate Klarsfeld story. El seu exemple a ser seguit per innombrables persones com Simon Wiesenthal, Tuviah Friedman, Yaron Svoray, Elliot Welles, y Efraim Zuroff. En l’actualitat dirigeixen una Fundació que té per objectiu la denúncia dels crims contra la humanitat.
L’exemple dels Klarsfeld és impressionant i inspirador. Amb les conviccions -unes poques- ben interioritzades, i amb pocs recursos, desemmascaren persones que havien estat vinculades amb assassinats massius. L’exemple i els mètodes dels Klarsfeld podria aplicar-se a casa nostra amb moltes altres causes. Amb els que contaminen els rius, per exemple: amb tota aquella gent que viu tranquil·lament tot i sabent que les seves empreses aboquen residus al riu. Es podria fer l’acció de resseguir un riu, des de la seva desembocadura fins la font, amb una càmera de vídeo. Allà on es veiés un abocament, seguir fins l’origen i trucar la porta: – Podem parlar amb els responsables de l’empresa? I esperar-los al sortir de la feina, gravant-los mentre se’ls hi pregunta si els sembla bé el que fan… La tecnologia ens va a favor (anar a gravar amb una càmera de vídeo i publicar a la Xarxa és facilíssim) i cada vegada hi ha més gent conscienciada de la importància tant de l’aigua com de la preservació dels recursos naturals (més entitats que – a manca d’una actitud ferma del Govern- vetllen pel territori).
