Aquests dies l’aigua, que falta, és motiu de controvèrsies diverses i debats sobre la seva gestió, amb rocambolesques propostes incloses. Davant la sequera, no hi ha altra alternativa que resignar-se, no comportar-se com si fossin un país ric en recursos hídrics, practicar l’estalvi, i sobretot, conscienciar-se de la importància d’aquest element sagrat.


1. Haig de confessar que quan el conseller Baltasar va declarar que es portaria l’aigua amb tren des del Segre, em van venir unes irresistibles ganes de riure. I immediatament se’m va ocórrer una altra idea millor: i si fem una cadena humana amb galledes des de la ribera del Segre fins a Barcelona? Au va home va!

2. És evident que hi ha sequera i, com que no es pot fer res perquè plogui, només queda encomanar-nos a les divinitats de l’aigua i la pluja perquè plogui. Desconec si hi ha ritus autòctons per afavorir la pluja, més enllà de demanar-ho en silenci o en públic. Per això, em va sembla molt bé que alguns polítics s’hagin encomanat a la Moreneta. Per cert, diria que aquesta no és la divinitat més adequada en casos així. Les divinitats de l’aigua són maresdedéu diverses, localitzades en punts concrets, sant vicent ferrer, sant domènec, etc També em va semblar coherent que monsenyor bisbe hagi demanat als seus seguidors cristians que resin perquè plogui. No es pot fer res més.

3. A mi em semblaria bé que hi hagués, temporalment, restriccions d’aigua a Barcelona. I que consti que jo hi visc habitualment. M’explico. En primer lloc cal relativitzar el fet que hi hagi restriccions, perquè avui en dia, les restriccions d’aigua són la cosa més habitual en molts indrets del món. De fet, les restriccions, al món, són majoria. I segon, perquè les restriccions ens ajudarien a valorar més l’aigua i a racionalitzar-ne l’ús. Quan ens falta alguna cosa, la valorem més. Doncs les restriccions ens ajudarien, almenys, a conscienciar-nos que els recursos són escassos i que quan no plou, doncs no hi ha aigua. Si no plou, no hi ha aigua. “No rain, no water”, que diuen a l’Àsia. Perquè si no acabarem acceptant que és possible esquiar o fer casinos al desert. O cebes que no facin plorar, és igual.

4. Mentrestant, l’únic que podem fer nosaltres, consumidors, és practicar l’estalvi a casa. Hi ha diverses coses que hom pot fer per estalviar aigua a la llar. Comprar uns filtres especials, reduir el cabal d’aigua que llancem al tirar de la cadena, posar remei a les fuites i mirar de no malgastar aigua quan ens dutxem, cuinem o rentem les dents. A la xarxa hi ha milers de recursos per a estalviar aigua.

5. Cal conscienciar-nos que l’aigua és un element sagrat i que som el que bevem. Aquesta evidència, palpable en societats arcaiques, avui s’ha perdut entre nosaltres. Sort en tenim de la gran quantitat d’aplecs i romeries, celebracions diverses celebrades al voltant de rius i fonts, que hem heredat dels avantpassats i que ens recorden, cada cert temps, la importància d’aquest element. Hi ha un llibre impressionant, publicat per la Liebre de Marzo, que recomano a tothom. Es diu “Mensajes del Agua” i explica amb imatges de laboratori, com canvien les partícules d’aigua en rebre informació de l’exterior. Les imatges són precioses i demostren que les partícules d’aigua els afecta la informació que reben. El llibre es va agotar i ara l’han republicat amb el nom de “El poder curativo del agua“.


(Aigua després d’una audició de cant del folklore Kawachi)

6. Fa temps que utilitzo una destil·ladora, un aparell que converteix en aigua pura allò que surt per l’aixeta del barri de Barcelona on visc, una aigua que uso per cuinar i per beure. La vaig comprar aquí i estic encantat amb el tracte que em van dispensar.