Estic llegint “La Economía del Hidrógeno” de Jeremy Rifkin. Segueixo l’autor des de fa temps. És americà i és d’aquests paios que expliquen, amb optimisme, cap on creuen ells que va el món. En aquest nou llibre apunta com serà el model energètic del futur. Explica que, amb l’esgotament de les reserves de petroli, el món tendirà cap a un model d’energia basat en l’hidrogen. Ras i curt, que tot allò que ara va amb petroli, anirà en un futur amb hidrogen.

Diu que des que l’home modern va començar la revolució industrial la tendència és anar utilitzant combustibles que cada vegada tenen menys carboni i que l’hidrogen (que no en conté cap) és el pas final d’aquest procés d’emissió zero. El llibre explica, entre moltes altres coses, que la creació de l’hidrogen es fa a través de l’electròlosi, un procés que consisteix en extreure l’hidrogen de l’aigua a través d’uns aparells que anomena piles de combustible. I argumenta, a més a més, que aquesta tecnologia estarà a l’abast de tothom. Amb aquestes piles, que són d’un tamany d’una nevera i que funcionen amb l’electricitat d’una placa solar (o altre sistema elèctric) hom podrà fer, a casa seva, hidrogen, que servirà, al seu temps, per fer anar cotxes i altres aparells tecnològics.


(Esquema d’un cotxe amb hidrogen)

A més a més, argumenta que el que està passant amb el model energètic és similar al que està passant amb el model de circulació de la informació: que l’emissió d’informació (com la creació d’energia, en aquest cas) primer estava només en mans d’uns pocs i que poc a poc serà a l’abast de tothom. Que es passa d’un model unidireccional i piramidal a un altre de bidireccional i horitzontal, un model tecnològic més proper al funcionament de la Natura. També recalca que el procés ja està en marxa i que ja hi ha milers de persones arreu del món treballant en aquest sentit. El llibre recull centenars d’exemples i casos concrets de països que ja han apostat per fer aquest pas i també dóna moltes dades d’empreses que ja hi treballen, amb èxit, des de fa anys. A casa nostre el referent és l’Associació catalana de l’Hidrogen.

A mi em sembla que tot aquest procés serà molt més lent del que diu ell. Primer perquè hi ha gent que, amb el canvi, hi perdrà i que no està disposat a fer-ho. I segon perquè, tots som, en general, bastant lents a impulsar canvis radicals, i especialment les empreses. Recordo per exemple que van haver de passar 14 anys des de que un científic va advertir de la destrucció de la capa d’ozó fins que fós assumit públicament per governs com a cosa certa i que calia afrontar. Esperem que tot això de l’hidrogen cali molt abans, si més no ens estalviaria unes quantes guerres absurdes.