Des de l’any 2004 que col·laboro amb en Ramon Saumell en la tasca de recopil·lar fotografies de bèsties festives d’arreu del món. No és una tasca estructurada, però sempre que, per casualitat, remenant papers o davant la pantalla, em trobo amb alguna bèstia nova, li ho faig saber i li envio tota la informació que tinc. La iniciativa i l’arxiu són seus, jo només hi col·laboro puntualment, però sempre estic atent… Avui, mentre fullejava un llibre de les Festes del Japó, he fet dues troballes excepcionals.
Fa temps que sóc usuari habitual de la Casa d’Àsia de Barcelona. Es tracta d’un edifici modernista impressionant dedicat a donar a conèixer aquest continent. Ja m’agradaria que algú tingués el coratge, algun dia, de dedicar un edifici així a la cultura catalana en algun lloc del món. Hi ha una bona biblioteca i, sobretot, força silenci, condició indispensable per a poder treballar bé. Abans de la segona expedició etnogràfica de festes.org al Nepal, la Casa d’Àsia -juntament amb les nostres pròpies cases i alguns jardins de la ciutat-, van ser la nostra seu social: allà es va coure i preparar el viatge. Avui, després d’uns anys de no entrar-hi, hi he tornat a entrar. Anava a fer un encàrrec a una altra banda, allà aprop, i m’hi he acostat a fer el badoc. M’agrada remenar els compact discs i els llibres que tenen a la Mediateca. Avui, he anat a parar a la secció del Japó i he començat a fullejar el llibre “Japanese Festivals de Hideo Haga”, quan … oh sorpresa!! En una de les pàgines ha aparegut una foto semblant a aquesta:
Automàticament he pensat amb en Ramon. He fet una rudimentària foto amb el mòbil i he anotat el nom del poble i el nom de la festa on surt aquesta bèstia: “Uwajima, Ushioni”. Ara, en tornar a casa he completat la recerca via web, posant-hi aquestes paraules. Així he pogut millorar el coneixement inicial. Tot i que no he pogut dedicar-hi massa temps, he après que l’Ushi-oni, que jo em pensava que era el nom de la bèstia, és més aviat el nom genèric d’aquest animal mitològic (una denomnació tipus “drac” o “guita” en japonès), i d’aquí que si es posa aquesta paraule en el Google surtin moltíssimes bèsties més. Evidentment, si en comptes de posar “Ushi-oni” es posa el seu corresponent mot en japonès: 牛-鬼 , els resultats són encara millors.
Després, en el mateix llibre, unes pàgines més enllà, també he trobat una magnífica bèstia, semblant a una tortuga, que surt en el marc del Myôken Shrine Festival, al novembre:
La meva relació amb en Ramon va començar quan li vaig fer arribar les imatges de les bèsties que havia trobat al Nepal. I amb elles, vam poder compartir la meva preocupació per entendre com sorgeixen aquestes manifestacions festives i la seva estreta relació amb les llegendes populars. Durant aquesta anys he compartit amb ell els meus aprenentatges de tants anys treballant amb la Xarxa: li he explicat el meu mètode per fer recerca etnogràfica utilitzant el Google translate, però també l’ajudo en qüestions més tècniques. Des de llavors, i gràcies a Internet, que no para de trobar bèsties noves. L’any passat va muntar l’exposició sobre el bestiari festiu europeu, un conjunt de fotografies antigues que ha anat recopil·lant sense moure’s de Vilanova i la Geltrú. L’altre dia em va explicar que ja té més de 750 bèsties d’arreu del món (més enllà de les catalanes)… i jo li vaig suggerir que amb elles publiqués un llibret, amb algun dels molts programes d’autoedició de llibres que corren per la Xarxa (com lulu.com, per exemple) i que els vengui ell mateix a qui en vulgui una còpia. El meu exemplar el té assegurat, i segur que uns quants més que jo conec voldrien tenir una còpia d’aquest document. I és que si s’ha d’esperar que alguna editorial li vulgui publicar, malament rai.
