Processó després d’un enterrament
Ahir, per casualitat vaig entrar, sense cap més objectiu que fer temps per una cita que tenia a les 8, a la llibreria Altaïr de Barcelona. I la casualitat em va portar a descobrir un excel·lent treball del fotògraf Jordi Busqué: els Mennonites a Bolívia. I, mirant mirant, em va sorprendre molt una cosa: l’expressió de les cares d’alguns membres d’aquesta comunitat que viu allunyada de la tecnologia s’assembla molt a les expressions que trobem en persones fotografiades a Catalunya molts anys enrera, quan la nova tecnologia no havia arribat a casa nostra.
L’exposició Mennonites a Bolívia es pot veure aquí. Aquest és un dels treballs fotogràfics d’en Jordi Busqué, un astrofísic que ho va deixar-ho tot per dedicar-se a anar pel món, càmara de fotografies en mà, a la recerca d’històries interessants. El treball que exposa a l’Altaïr documenta la vida quotidiana d’una comunitat de mennonites de Bolívia. Sempre m’han atret els col·lectius que viuen allunyats de la tecnologia moderna. Sento una fascinació inexplicable per tot tipus de comunitats que es neguen a utilitzar la tecnologia més moderna de comunicació i transport. Desconeixia als mennonites i, gràcies al Jordi i a l’Altaïr, n’he aprés algunes coses…
Però el que vull subratllar amb aquest post és l’impressió que m’han provocat algunes fotografies, concretament l’expressió de les cares dels membres d’aquesta comunitat que han estat retratats. Les fotografies dels rostres d’aquesta gent capten una actitud d’observació permanent davant la càmara, una mirada profunda, innocent, gens vidriosa ni perduda. Una mirada que mira més que una mirada que veu. Una mirada no d’espectador, sino d’observador, d’analitzador que treu les seves pròpies conclusions. Una mirada i un posat que són espill d’una personalitat ben delimitada i que la fotografia insinua. Em recorden les fotografies que he pogut veure de persones de la Catalunya de fa molts anys enrera, en blanc i negre. Curiós…
